David Lynch només medita: "No en sé res, del cinema"
Madrid."No en sé res, del cinema". Taxatiu, però amable, David Lynch responia així sobre quina opinió li mereix el cinema de l'Estat. Pot semblar una boutade si tenim en compte que el seu currículum inclou obres capitals com Vellut blau (1986) i Mulholland drive (2001), però no és el cas. El cineasta va aterrar ahir a Madrid convidat pel Festival Rizoma per xerrar gairebé exclusivament sobre meditació transcendental. El certamen celebra, en l'edició actual, el concepte trans i aquí, esclar, hi entra la transcendència, segons Lynch.
"La meditació transcendental és una clau que obre una porta amb un gran tresor al darrere. I serveix per a tots els éssers humans i és una benedicció -va afirmar-. Et permet arribar a la felicitat, l'enteniment, la creativitat, l'amor, l'energia, la pau... I la vida es torna millor, millor i millor". En la seva presentació als mitjans, Lynch es va esplaiar sobre els beneficis d'aquesta pràctica, iniciada fa més de 50 anys pel guru Maharishi Mahesh Yogi (el mateix que va il·luminar els Beatles), i la roda de premsa semblava per moments una conferència amb la qual seduir la concurrència -i en té fins a tres programades en el marc del festival-. Això, i potser també buscar fons per a la seva fundació, dedicada a la difusió d'aquest tipus de meditació: "La David Lynch Foundation proporciona classes a qui vulgui. Els mestres són també persones i han de viure. Tots els diners recaptats són per a ells", ha explicat després de ser preguntat sobre el tema.
Però, com afecta la meditació transcendental en la creació artística? "Com més feliç és un, més creatiu es torna", explicava un Lynch serè i lluminós. I va ser quan va arribar la pregunta pertinent: per què, llavors, els seus films són tan inquietants? "Això li causa molts problemes, a la gent, perquè diuen que les meves pel·lícules són molt fosques i jo estic aquí parlant de la felicitat... Però jo m'enamoro de les idees que m'enamoro. Per mostrar el patiment, no cal patir", va defensar.
Allunyat del cinema des de la pel·lícula Inland Empire (2006), David Lynch, no obstant, segueix treballant a la recerca de la idea perfecta: "He escrit alguna cosa. Sóc feliç amb la feina que he fet, però hi ha coses que vull millorar. Res és perfecte en aquesta vida, i per aquest motiu sempre estic animant-me a fer coses. No sé exactament què serà el següent que faré, però les idees estan fluint".
