TEATRE
Cultura 08/03/2017

La doctora pionera que volia abolir la cotilla

‘Barbes de balena’ indaga en la vida de la primera llicenciada en medicina de l’Estat

Meritxell Escolà
2 min
La doctora pionera que volia abolir la cotilla

BarcelonaLa realitat de les dones del segle XIX era més aviat poc atractiva: vistes com a màquines reproductores, tenien vetat tenir aspiracions pròpies. Però és impossible fer creure a un col·lectiu tan gran que no serveix per a res més que per a la feina domèstica. La història ha demostrat que la realitat es pot canviar, i la barcelonina Dolors Aleu i Riera n’és un exemple. Contra tot pronòstic, el 1874 va entrar a la Facultat de Medicina i es va acabar convertint en la primera dona de l’Estat llicenciada en aquesta disciplina. Es va especialitzar en ginecologia i en medicina infantil i va tenir una consulta pròpia a la capital catalana durant 25 anys. Avui, coincidint amb el Dia de la Dona, s’estrena Barbes de balena al Maldà, una obra multidisciplinar sobre la doctora Aleu que reflexiona sobre la figura de la dona al llarg de la història. “El nostre objectiu és mostrar la realitat que caracteritzava una època passada i establir paral·lelismes amb l’actualitat”, explica la dramaturga Anna Maria Ricart.

Què va comportar la lluita d’Aleu? Quina vida van tenir les besàvies i com els hauria agradat que fos? Quines semblances hi ha entre elles i les dones actuals? Barbes de balena vol “reflexionar sobre nosaltres i sobre les nostres avantpassades”, afirma Ricart. L’obra mescla text, moviment i música. Dues actrius, Laura López i Núria Cuyàs -que és la rebesnéta de Dolors Aleu-, la ballarina Anna Romaní i la pianista Ariadna Cabiró expliquen la lluita d’Aleu per obrir-se camí i aconseguir el seu somni. La seva tesi doctoral, publicada el 1883, té una funció important en l’obra: sota el títol De la necesidad de encaminar por nueva senda la educación higiénico-moral de la mujer, la barcelonina defensava la igualtat de l’educació de nens i nenes, trencant així la concepció que les nenes naixien sent menys intel·ligents, i demanava que es desterrés de la indumentària femenina la cotilla perquè era perjudicial per a la salut.

Les cotilles actuals

A partir del concepte de cotilla l’espectacle obre una via de reflexió: “Aleu defensava la necessitat d’abandonar la cotilla, però quines cotilles portem avui en dia?”, qüestiona la directora Mònica Bofill. Altres documents històrics se sumen a la tesi doctoral per ambientar l’obra al segle XIX, com ara notícies amb sentències de metges que deien que les dones no podien exercir la medicina, anuncis i fins i tot una carta privada d’Aleu que ha cedit la família.

Amb un to crític, l’obra indaga en la vida “d’una dona poc coneguda que va ser molt pionera en el seu temps”, comenta Ricart, i permet fer pinzellades subtils i apunts sobre l’actualitat que poden fer reflexionar “tant els homes com les dones”, afegeix. Els temps han avançat -actualment les dones són majoria, també a les classes de medicina- però no és difícil trobar aspectes que actuen de mirall del passat. “Fa tres dies un eurodiputat polonès va fer un discurs en el qual deia que les dones han de cobrar menys perquè son menys intel·ligents que els homes. En què es diferencia del discurs masculí del segle XIX?”, planteja Ricart. L’obra es podrà veure al Maldà fins al 9 d’abril.

stats