Dos tossuts reconstructors del país

BarcelonaAhir s'unien al Palau de la Generalitat dues famílies polítiques i dues dimensions territorials -Barcelona i Catalunya- que durant molts anys havien viscut més tensions que harmonia. Però, en canvi, les figures de l'editor, historiador i exconseller de Cultura Max Cahner i la de l'arquitecte i urbanista Oriol Bohigas van agermanar-se sota un mateix ideari nacional i es van guanyar adjectius comuns. El cineasta Pere Portabella va dir de tots dos que havien sigut homes "de caràcter fort i bel·ligerant" i que havien impulsat "projectes dinamitzadors de la vida social, cultural i política que avui es poden considerar com un aflorament prematur d'estructures d'estat".

El president de la Generalitat, Artur Mas, va definir-los a tots dos com a "mestres" i "models en els quals ens podem inspirar": "Els uneix l'esperit de reconstrucció, que els relliga amb la millor tradició, la dels noucentistes, que amb no gaires instruments a les mans feien coses, les feien ben fetes i partint gairebé de zero -va dir Mas-. I també els uneix el fil roig de la cultura. Catalunya és un gegant creatiu i cultural i un nan polític. Pocs països han fet tant amb tan poc", va dir el president. I uns quants d'aquests passos els van impulsar, ja des de la resistència antifranquista, Max Cahner -mort ahir tot just feia tres setmanes- i Oriol Bohigas. Aquest 2013 ja s'havia atorgat una altra Medalla d'Or, que és la màxima distinció honorífica que atorga el Govern per reconèixer persones que han prestat serveis rellevants a Catalunya: l'abril passat la va rebre l'arquebisbe Lluís Martínez Sistach.

Una obra que resisteix la crítica

La Medalla d'Or a Max Cahner arriba tard. Aquesta constatació va ser la primera frase de l'expresident Jordi Pujol, que es va autoinculpar per la falta: "Va ser un home de caràcter no fàcil, a qui no sempre vam saber expressar el nostre afecte, admiració i agraïment", va lamentar, emocionat, sobre qui va ser el seu primer conseller de Cultura (1980-1984). Pujol va fer-ho amb una glossa que no es va encallar en enumerar les desenes de projectes impulsats per Cahner, sinó que va anar al moll de l'os: "Va actuar d'una manera potent sobre coses fonamentals perquè Catalunya segueixi existint com a país", va dir. Ho va concretar en tres idees: llengua, cultura i pertinença. I va desgranar com l'historiador va ser el "seny ordenador", amb "fe, il·lusió i exigència", d'una visió de país ambiciosa i integradors. Per exemple, amb la publicació crucial d' Els altres catalans de Paco Candel. "L'obra d'en Cahner resisteix la crítica i la comparació", va afirmar Pujol. Una idea que els fills del polític, que van recollir la Medalla d'Or, van repetir: "Pel país ho va sacrificar tot. El seu pas ha deixat empremta, ha significat un abans i un després en tots els projectes en els quals es va implicar", va dir la filla, Joana, feliç que s'hagi aconseguit "un consens unànime en reconeixement de la seva tasca".

Pere Portabella es va ocupar de glossar la figura de l'arquitecte que va transformar Barcelona, a qui la Medalla d'Or reconeix una "destacada trajectòria en els àmbits de l'arquitectura i l'urbanisme i la contribució de primer ordre a la modernitat i la projecció de la ciutat". L'amic cineasta va definir Oriol Bohigas amb les paraules que s'ha autoassignat en algunes entrevistes: "Tastaolletes, xafarder intel·lectual, cul inquiet, cagadubtes, propositiu i detractor alhora, lletraferit, devorador de tinta, vociferant, sincer. Amb això ja et guanyaries la nominació", li va dir. Després va desgranar les seves fites personals, professionals, intel·lectuals i socials, va recordar algunes frases mítiques d'un gran "polemista" (com: "Menys cultura per a la galeria i més instrucció pública") i li va demanar ajuda per "imaginar la utopia catalana". Va acabar la intervenció dirigint-se al president Mas: "Ara que estem desperts, no deixarem de somiar per no donar res per impossible. Tot, menys claudicar", va afirmar. Bohigas, amb humor i lucidesa als seus 87 anys, va agrair "l'exageració" del premi i "la bona companyia", referint-se a Cahner, a qui admirava molt.

Mas va recollir el guant polític i va afirmar: "Max Cahner i Oriol Bohigas són al costat de la gent, al costat de la democràcia i al costat de la llibertat. No al costat de la interpretació rígida d'unes normes i lleis". I va tancar l'acte així: "La gent que avui fem política tenim el deure de fer possible el que és necessari".