SECTOR EDITORIAL

Quan Edicions 62 eren els més moderns del pati

Josep Maria Castellet va ser director literari d'Edicions 62 des del 1964 fins al 1996. Ahir va destacar la qualitat i cosmopolitisme del projecte inicial.
Jordi Nopca
04/10/2012
3 min

BARCELONADesprés de dedicar exposicions breus però efectives a les línies mestres d'editorials com Quaderns Crema i Club Editor, Julià Guillamon s'ha fixat en la primera dècada d'Edicions 62 i l'ha sintetitzat en dues paraules -el compromís i el pop- , exemplificades ja d'entrada a través d'una vintena de fotografies de colors warholians que es poden veure a la mostra de la Biblioteca Jaume Fuster que obria ahir. Dels peus de Gabriel Ferrater en surt una bafarada de vinyeta en què es pot llegir: "En Jaime Gil i jo vam fer una confabulació una mica pueril, però que ens excitava i que és la següent: que un poema ha de tenir com a mínim el mateix grau de sentit que té una carta comercial". Del pit de Pere Gimferrer -joveníssim, encorbatat i amb la clenxa ben marcada- n'aflora un altre discurs provocatiu: "M'agradava la poesia modernista, la novel·la eròtica del 1900, els fulletons, etc.: és a dir, practicava, com tants d'altres, el camp avant la lettre ".

"Totes aquestes frases tenen a veure amb la idiosincràsia de cada autor, però també amb les idees principals dels inicis d'Edicions 62: la professionalització de l'escriptor, el caràcter social de la literatura i l'art, la vocació popular i l'aposta pels nous autors", explicava Guillamon, comissari d' El compromís pop , minuts abans de la inauguració de la mostra, que a més de convocar alguns dels membres històrics de l'equip editorial -Josep Maria Castellet i Francesc Vallverdú- va comptar amb escriptors com Julià de Jòdar, Robert Saladrigas, Ana María Moix i Josep Maria Benet i Jornet i una part important de l'equip editorial actual de Grup 62: Xavier Mallafrè, Ester Pujol, Patrizia Campana, Pilar Beltran, Jordi Cornudella i Eugènia Broggi.

Heroisme i avantguarda

"La història d'Edicions 62 és una mica la de la meva vida -va dir Guillamon-. Vaig néixer uns mesos després que l'editorial, el primer llibre que em vaig comprar per a l'escola va ser Ramona, adéu , de Montserrat Roig, i el meu primer assaig, Joan Perucho i la literatura fantàstica , va sortir a la col·lecció Llibres a l'Abast ". Les imatges impressionants que es miren el visitant des d'una banda i l'altra de la sala d'exposicions són acompanyades de nou plafons on s'hi poden observar dissenys de col·leccions, logotips, fotografies -Castellet i Vargas Llosa amb camises estiuenques i barrets ufanosos-, retalls publicitaris i una desena d'originals curiosos: l'última pàgina de Nosaltres, els valencians , amb diversos forats que delaten el tabaquisme de Joan Fuster, una de les trenta pàgines que la censura va fer suprimir o modificar d' Els altres catalans , de Francesc Candel, o els poemes de Les dones i els dies , de Gabriel Ferrater, enganxats sobre les galerades de La casa verde , de Mario Vargas Llosa.

" El compromís pop vol ser un homenatge al treball heroic de l'edició dels 60, que encara era molt manual, i també a Jordi Fornas, que va donar la forma a l'impuls inicial d'Edicions 62". La modernitat innegable dels dissenys de Fornas es va afegir a la voluntat de construir un catàleg "de qualitat i cosmopolita", va recordar Castellet, adreçat a un públic majoritari a partir de col·leccions de narrativa, de novel·la negra i aventures com les tires còmico-filosòfiques de Charlie Brown.

"La voluntat va ser de guanyar públic, de renovació i d'una gran modernització", va dir Guillamon. El tinent d'alcalde Jaume Ciurana va remarcar que, mig segle després "d'imaginar una literatura en colors en un país ple de grisor", al sector editorial català li toca "interpretar les vies i els camins de la nova societat catalana".

stats