Els baixos nivells educatius són la principal barrera a la participació cultural, segons l'Obra Social La Caixa

BarcelonaPocs s'atrevirien a dir que la cultura és essencial; qui la defensa? Perquè no sigui residual cal crear-la, practicar-la, difondre-la i debatre-la, i en la lògica industrial, consumir-la. Però últimament ha tingut força dificultats per sobreviure: la crisi econòmica, les retallades pressupostàries, les decisions polítiques relacionades amb l'IVA... A més, pràcticament no forma part dels debats polítics. I una altra dada preocupant és la davallada en la despesa mitjana per persona en oci, entreteniment i cultura: 718 euros el 2016, quan el 2015 era de 769, i el 2012, de 849.

Ara, l'Observatori Social de La Caixa ha publicat un nou informe en què analitza si el consum cultural és qüestió de gust o de preu. Entre altres coses, l'informe conclou que "la falta d'interès, relacionada amb el nivells educatius més baixos, és el determinant bàsic de la no assistència a espectacles en directe i a llocs d'interès cultural". L'excepció és el cinema, perquè la restricció principal entre els qui no hi van és la renda.

La manca d'interès

L'informe utilitza dades de l'Enquesta de Condicions de Vida a Espanya de l'INE del 2015 i assegura que en el cas dels concerts o obres de teatre, la causa de no assistència entre els més pobres no és econòmica (un argument declarat en el 19,4%) dels casos sinó la manca d'interès (41,7%). Entre els més rics els motius, en canvi, són econòmics (21,5%) i la restricció de l'oferta (12,4%). Només l'1,9% dels més rics declaren manca d'interès.

Pel que fa a les visites a llocs d'interès cultural, com per exemple monuments, museus o galeries, el desinterès dels més pobres arriba el 36,3% i el dels més rics, a l'1,1%.

El cinema és l'excepció perquè les barreres s'inverteixen. Les raons econòmiques són clarament la primera raó per no anar al cinema (37,8%) dels més pobres i la manca d'interès és redueix al 9,9% dels casos. En canvi, els més rics asseguren que el motiu per no anar a una sala de cinema és sobretot el desinterès (10%) i només un 1,5% diuen que no s'ho poden permetre.

Gran polarització

Segons l'informe, hi ha una polarització molt gran, especialment en els espectacles en directe: la població es divideix essencialment entre individus de demanda alta i no assistents absoluts.

L'últim any, un 55,7% dels individus enquestats amb estudis superiors afirmaven que havien assistit en alguna activitat cultural almenys una vegada aquell any. En canvi, només un 12,1% de la població amb educació primària o inferior ho havien fet. D'altra banda, un 59,7% dels enquestats amb educació superior havien visitat algun lloc d'interès cultural almenys una vegada l'últim any i un 13,1% dels qui tenen educació primària o inferior ho havien fet.

Els autors de l'informe conclouen que per reduir aquesta polarització "la política cultural s'hauria de combinar amb una política fiscal que inclogués, per exemple, reduccions de la imposició indirecta que suporten els béns culturals o increments en les subvencions o la producció d'aquests béns". I una altra petició que fa anys que es reclama des de diferents àmbits és integrar "la política cultural en la política educativa per millorar el gust per les arts".