Com són els nous emprenedors culturals? Hiperactius, autònoms i amb el món com a client

BarcelonaPer primera vegada en molt de temps hi ha dades aparentment positives en el món de la cultura. A Catalunya l’ocupació assalariada en el sector cultural el primer trimestre del 2104 va augmentar un 4,2%, segons l’Idescat. Creix, sobretot, la indústria creativa no tradicional (programari, videojocs, edició electrònica, R+D). Però qui són aquests homes i dones que han trobat feina en un sector que sovint rep el descoratjador qualificatiu de precari?

La gran majoria són emprenedors amb esperit de risc. A Catalunya 195.200 persones treballen en el sector cultural i 64.000 són autònoms, diu l’Idescat. Moltes empreses de nova creació són pràcticament unipersonals. Per sobreviure a la crisi els emprenedors culturals han hagut d’inventar i reinventar, flexibilitzar, renunciar i adaptar-se ràpidament als canvis. Una ràpida radiografia del sector dóna altres pistes: molts dels nous emprenedors culturals són autònoms i/o sobreviuen en condicions precàries i/o el seu client no és a Catalunya.

“Més que treballadors, som activistes culturals”, assegura Laura Huerga, editora de Raig Verd i portaveu del grup Llegir en Català. Els últims dos anys han proliferat petites llibreries i editorials, hiperactives i molt adaptades a les necessitats del territori. “Ningú es dedica a això si vol guanyar diners -afegeix-. Si han sorgit moltes iniciatives en l’àmbit de la cultura és perquè les persones intenten fer coses que els agradin i que els permetin viure. El que no sé és si això funcionarà a llarg termini”, reflexiona Huerga.

Sobreviure amb aliats

La portaveu de Llegir en Català és molt crítica: “És molt més car crear una empresa a Espanya que en qualsevol altre lloc d’Europa. Tot sense oblidar el 21% de l’IVA cultural”. Huerga intenta superar entrebancs amb aliances. Sota el paraigua Llegir en Català s’agrupen petites editorials i llibreries. “No podem fer grans campanyes publicitàries. Per tant, ens assessorem entre nosaltres per fer gestions públiques i privades, organitzem activitats i fem catàlegs conjunts”, diu.

Un altre sector que s’ha diversificat és el del patrimoni. Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, a la capital catalana, juntament amb el disseny, és l’activitat cultural que més ha augmentat en ocupació. La crisi del 2007 va afectar molt el sector privat de l’arqueologia, sobretot les empreses relacionades amb la construcció. “Moltes de les companyies es van reestructurar i és en aquest moment quan nosaltres decidim crear la nostra pròpia empresa, més petita i amb més capacitat d’adaptació a les noves circumstàncies”, explica Maria Pujals. Amb dues arqueòlogues més va crear Arkapadoc SCP. S’han especialitzat sobretot en la documentació gràfica de jaciments i edificis patrimonials, però també fan visites guiades o projectes per a centres de visitants. “La nostra diversificació en els serveis tècnics i en serveis culturals ha facilitat que trobem el nostre petit espai en aquest sector”, detalla Pujals. “És una microempresa versàtil”, afegeix. Ni tan sols tenen oficina: “Ens servim de les noves tecnologies i del treball en xarxa per treballar i coordinar feines”. No és fàcil sobreviure: “Com tots els autònoms, els impagaments i la tardança a l’hora de cobrar et dificulten el dia a dia”, diu.

Jon Marín és biòleg i Àlex Jiménez és dissenyador i enginyer. El 2007 van començar a col·laborar creant productes de disseny, innovadors i sostenibles. El 2009 van guanyar el primer concurs en una convocatòria del disseny per a reciclatge de la Generalitat. “Vam començar com a autònoms i el 2011 vam crear l’empresa Nutcreatives. Però no teníem cap formació empresarial. Érem un desastre. Ens vam formar amb programes per a emprenedors i ara, finalment, hem aconseguit tenir beneficis. Els primers anys, però, van ser molt durs”, explica Jiménez.

Ser inventiu no vol dir ser poc previsor. Coincidències és una empresa de tres treballadors, tots ells professionals de la gestió cultural. Han fet un pla de viabilitat de tres anys. Estan convençuts que amb el temps tindran beneficis. El primer pas ha estat ocupar els terrats barcelonins amb espectacles de teatre, dansa i música. “És una petita pota; el nostre projecte és molt més ambiciós”, explica Isaías Fanlo. “Volíem trobar espais alternatius i oferir un lloc perquè els artistes coneguts i no coneguts es puguin expressar. El terrat és un bon lloc, per la simbologia i perquè no necessites ni escenografia ni il·luminació”, detalla.

Sortir al mercat exterior

Les empreses que es dediquen als videojocs i les noves tecnologies són les que se’n surten millor, en molts casos perquè el seu mercat és el món. Plunge Interactive va néixer el febrer del 2011. “Amb un treballador i jo mateix com a soci majoritari”, explica Jesús Bosch. “Se’ns veia com un grup de joves amb molta il·lusió a qui el temps havia d’ensenyar moltes coses”, recorda. “El primer que vam aprendre és que la facturació de l’empresa no podia dependre del mercat nacional. Així doncs, actualment més del 85% de la facturació és gràcies a l’exportació”, afegeix.

La iniciativa ha estat un èxit. Actualment aquesta empresa dedicada als videojocs té un equip de 15 persones i espera superar les 25 a finals d’aquest any. “Per a nosaltres la clau és el mercat exterior. Fora, l’economia no està tan ofegada, hi ha més oportunitats i els períodes de pagament són molt més curts. A Espanya les factures es paguen a noranta dies, mentre que a l’estranger els terminis són d’entre un i quinze dies”, detalla Bosch.

Nou context, noves polítiques

El maig passat l’Ajuntament de Barcelona va presentar l’informe Barcelona Metròpoli Creativa 2013. L’estudi destacava l’augment d’ocupació en la indústria creativa, que, a Barcelona ciutat, ocupa 101.472 persones, és a dir, l’11% de la població. Una xifra que encara és lluny de les grans capitals europees. A Londres la indústria creativa ocupa el 30% de la població, i a la regió de París, el 20%. L’estudi també oferia una radiografia del comportament de diferents sectors culturals. Els tradicionals, com l’edició, les arts gràfiques, la publicitat, el cinema, la música i les arts escèniques, perden treballadors. En canvi, els no tradicionals guanyen ocupació.

El 2012 un 19% dels treballadors creatius de la ciutat eren autònoms, que és gairebé el doble del pes que tenen els autònoms en els altres sectors. A les conclusions de l’estudi, el seu autor, Vittorio Galletto, de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB), destacava la necessitat de tenir en compte el pes creixent dels autònoms en el moment de dissenyar polítiques.

Galletto reivindicava també xarxes i espais perquè aquests autònoms puguin treballar. Sense concretar gaire, el regidor de Cultura de Barcelona, Jaume Ciurana, recordava la voluntat del consistori de vertebrar un eix dedicat al sector als espais de Fabra i Coats de Sant Andreu, al Disseny Hub i al canòdrom de Meridiana.