CÒMIC
Cultura 09/01/2017

Les esquerdes que fan trontollar el projecte d’Europa

El còmic ‘La grieta’ retrata amb fotografies el drama dels refugiats als punts calents de les fronteres de la UE

Xavi Serra
3 min
Les esquerdes que fan trontollar el projecte d’Europa

BarcelonaÉs un dels millors còmics de l’any però no té ni un sol dibuix. La grieta (Astiberri) és l’innovador treball del periodista Guillermo Abril i el fotògraf Carlos Spottorno, que el 2015 van guanyar el World Press Photo per un vídeo sobre un rescat de refugiats en alta mar. La peça formava part d’una sèrie de reportatges a les fronteres europees en què van treballar durant tres anys i per als quals van omplir 15 quaderns de notes i van fer 25.000 fotos. Un material del qual només veuria la llum en premsa la punta de l’iceberg. “Vaig pensar a publicar un llibre de fotografies, però tenen molt poca difusió -explica Spottorno-. I se’m va acudir donar-li sortida en forma de novel·la gràfica”.

La grieta està narrada en forma de diari en primera persona. Arrenca el gener del 2014 a Melilla, una ciutat blindada per impedir l’entrada de centenars de subsaharians que esperen la seva oportunitat per saltar la tanca des d’un turó pròxim. A continuació, Spottorno i Abril visiten les fronteres amb Turquia i viatgen a Lampedusa; sobrevolen el Mediterrani amb una patrulla de salvament, s’embarquen en una fragata italiana i contemplen el rescat d’una pastera de refugiats. El còmic barreja el thriller periodístic amb el documental social i l’assaig polític: no es tracta només de deixar-ne constància sinó de reflexionar sobre què uneix tots aquests fenòmens. Un any després del rescat en alta mar, un nou èxode de migrants porta els autors a Hongria i ho aprofiten per visitar les fronteres dels països bàltics amb Ucraïna i Rússia, on no es viu tant el drama dels refugiats, però sí un clima de bel·ligerància que dibuixa la inevitabilitat d’un conflicte armat. La conclusió és clara: “Europa s’està ensorrant -diu Spottorno-. I si no hi posem fre, aquests 70 anys de pau i certa prosperitat que portem s’acabaran”.

El còmic furga en les esquerdes del projecte europeu, atribuint la crisi de migrants del 2015 a la pressió econòmica de la troica sobre Grècia. Les maniobres de l’OTAN a Letònia i les pràctiques de combat a la rereguarda d’Ucraïna remouen el fantasma de la Guerra Freda. “En part, l’objectiu del llibre és mostrar que tot està relacionat: una pastera de refugiats, la guerra a Síria i la guerra de Rússia amb Ucraïna”, diu Abril. Un dels moments clau és l’aparició d’un cotxe atapeït amb dues famílies de refugiats, l’una afganesa i l’altra camerunesa, en un punt de la frontera de Finlàndia amb Rússia. “Fa que et preguntis què està passant al món perquè aquesta gent sigui aquí, per damunt del cercle polar àrtic a 30 graus sota zero -recorda Abril-. Per creuar la frontera és obligatori anar en algun vehicle i abans ho feien en bicicleta, però a l’hivern ho van prohibir perquè almenys la gent anés en cotxe i no es congelessin”.

Un format innovador

El còmic periodístic és un gènere en auge, però l’aproximació d’Abril i Spottorno és diferent de la d’autors com Joe Sacco i Guy Delisle, ja que La grieta parteix d’un material preexistent que és readaptat i traslladat al llenguatge del còmic fins a assolir una nova dimensió. “No era el nostre objectiu: no volíem ser originals ni qüestionar el mitjà, només arribar a la gent”, confessa Spottorno, que va fer una selecció cronològica de les millors fotos i després va anar component amb Abril la seqüència narrativa dels diferents episodis.

Les imatges estan tractades de manera que tenen un aire de fotografies antigues acolorides. “És un efecte que sorgeix de contrastar molt els negres i fer el contrari amb els colors -explica Spottorno-. Si no ho feia, tot plegat semblava una fotonovel·la, i no m’agrada gens. Però tampoc volia convertir les fotos en dibuixos amb un filtre de Photoshop, volia que es veiés que són fotografies. Amb el tractament que faig, que també porta una capa de puntets per homogeneïtzar les diferents resolucions, les imatges poden recordar una il·lustració, però el cap entén que són reals”.

stats