Cultura 11/03/2022

Les 'Evocacions catalanes' que Josep Maria Sert va fer per a Cambó surten a la llum pública

El net del polític i mecenes exposa les pintures en un hotel de la seva propietat a l'Empordà

4 min
'Montserrat', de Josep Maria Sert, a l'hotel Mas de Torrent

Torrent (Baix Empordà)“Tot en la vida de Josep Maria Sert va ser sumptuós, espectacular i gegantesc, com en la seva pintura”, recorda aquest divendres Pilar Sáez, comissària de la gran exposició de l’artista al Petit Palais de París el 2012, coincidint amb una ocasió excepcional: surten per primera vegada a la llum pública les cinc Evocacions catalanes que Sert va pintar per a Francesc Cambó a mitjans dels anys 20. Montserrat, Els Castellers de Valls, La Sardana, La Innocentada i Els Tres Tombs van ser pintades per a un saló del domicili de Cambó a la Via Laietana de Barcelona, el mateix on hi havia el Retrat de Michele Marullo Tarcaniota, de Sandro Botticelli. Ara es poden contemplar en tres espais de l’Hotel Mas de Torrent, propietat del net de Cambó, Pau Guardans. També en podrà gaudir el públic general, perquè estaran disponibles amb reserva prèvia.

“Francesc Cambó era un gran mecenes amb un sentit patrimonial. Quan col·lecciona estava creant Catalunya, estava creant nació des d’un punt de vista global”, explica Pau Guardans. La instal·lació d’Evocacions catalanes suposa un nou retrobament de Sert amb l’Empordà, ja que els anys 30 es va instal·lar al Mas Juny (Palamós) per satisfer el gust per la mar de la seva segona esposa, Roussadana Mdivani, coneguda com Roussy.

'Montserrat', una de les 'Evocacions catalanes' de Josep Maria Sert.
'Els Castellers de Valls', una de les 'Evocacions catalanes' de Josep Maria Sert.

Les cinc pintures estan fetes damunt una làmina de plata muntada damunt fusta, evocadora del luxe i la teatralitat que Sert donava als seus treballs. També evoquen la influència que van tenir en el seu art les precioses laques japoneses. “A Sert la tècnica l’obliga a canviar. Tota l’obra de després de la Primera Guerra Mundial és molt barroca. Comença a parlar de la Mediterrània, l’Orient i el folklore, la seva pintura és per ser vista”, diu Pilar Sáez. Conjunts com els de les Evocacions catalanes, Sáez els anomena “caixes escenogràfiques” pel seu caràcter immersiu: “És un espai que la pintura transforma i que et porta a altres mons”. Aquesta característica es perd distribuint les pintures en llocs diferents, però el talent de Sert per jugar amb la profunditat és innegable. 

'La Innocentada', una de les 'Evocacions catalanes' de Josep Maria Sert.
'Els Tres Tombs', una de les 'Evocacions catalanes' de Josep Maria Sert.

Francesc Cambó i Josep Maria Sert i es van conèixer de molt joves, quan Cambó estava acabant els estudis de dret i el va acollir la família Arnús, que tenia tractes comercials amb la de Sert. Els va unir una gran amistat, que es va demostrar amb fets com que Cambó va ser el testimoni del casament de Sert amb Misia Godebska a París el 1920. “No és gaire normal trobar una figura artística catalana que tracti amb absoluta naturalitat l’elit artística del món –explica Guardans–. Sert apareix aviat París, quan té 25 anys, i es tracta amb un respecte mutu amb gent tan espectacular com Pierre August Renoir, Marcel Proust, Paul Valéry, Ignacio Zuloaga, Paul Claudel, Pablo Picasso, Salvador Dalí i Coco Chanel”. De fet, Sert va ser un home ambiciós i obstinat i es va crear un personatge de gran seductor que en el terreny artístic es va voler emparentar amb Miquel Àngel. “Quan presenta els esbossos finals del primer projecte de la catedral de Vic al Saló de Tardor del 1907 es va convertir en el personatge de la temporada. Pocs mesos després li presenten la Mísia, que era la dona de la temporada, i els dos junts es mengen París i li comencen a ploure els encàrrecs”, diu Sáez. L’encàrrec de la catedral de Vic va ser insòlit: el va aconseguir del bisbe Torras i Bages sense experiència prèvia, només amb la seva determinació.

Pintures més o menys identitàries

Pel que fa a l’origen de les Evocacions catalanes van ser un senyal d’agraïment cap a Cambó, perquè el polític i mecenes va desencallar el segon projecte decoratiu de Sert per a la catedral de Vic pagant la diferència entre el preu que havia pactat per al primer quan era un artista novell –la família el va renyar perquè havia acceptat un encàrrec que trobaven desfavorable– amb la cotització de gran artista internacional que va assolir a París. Un altre tret d'aquestes pintures que estaven incrustades dins una estructura de fusta, és que formen part d’un conjunt de cicles pictòrics qualificats de nacionalistes, entre el quals també hi ha l’Epopeia del poble basc conservada al museu de San Telmo, a Sant Sebastià. “Les Evocacions catalanes fan referència al sentiment identitari però sense el títol poden ser una altra cosa”, diu Sáez.

A Sert (1874-1945) sovint se l’ha menystingut a Catalunya i Espanya per la seva proximitat amb el franquisme i perquè va seguir sempre el seu propi camí barroquista al marge dels moviments avantguardistes de la primera meitat del segle XX. “Sert és un gran oportunista: és monàrquic quan hi ha monarquia, republicà quan hi ha república, ell és el poder”, diu Sáez, al mateix temps que subratlla que és “el pintor decorador més important del segle XX”. Tot i així, el crític Robert Hughes va atacar-lo amb molta duresa al catàleg de la gran exposició de Sert al Palau Velázquez del Retiro a Madrid i al desaparegut Museu d’Art Modern de Barcelona el 1987: “La història de la pintura del segle XX no registra cap caiguda en desgràcia tan espectacular com la de Josep Maria Sert i Badia”.

stats