La troballa del temple de Ptolemeu permet descobrir el nom del faraó

Barcelona“És un descobriment importantíssim. Mai ens ho hauríem pogut imaginar. Hem entrat a la història de l’Egiptologia, és el grand prix de la nostra feina”, afirma Jordi Clos, president del Museu Egipci i de la Fundació Arqueològica Clos. Al final, la recerca del temple perdut ha donat fruits. La missió catalana fa més de deu anys que estava treballant de la mà de la Universitat de Tübingen a la zona de Sharuna i havien documentat una necròpolis del Regne Antic i del període ptolemaic (305-30 aC). Però la construcció d’un canal de rec proper a la zona va fer diana.

L'any 2018 van aparèixer set blocs de pedra amb jeroglífics que van donar pistes clares que es podria haver trobat el temple del faraó Ptolemeu I, documentat per primera vegada el 1838 i construït fa més de dos mil anys. Entre finals del 2019 i principis del 2020, en plena pandèmia, la feina sobre el terreny va donar fruits: van aparèixer fins a 60 blocs de pedra en bon estat de conservació que han revelat tant les mides del temple (10 metres d’ample per 20 metres de profunditat) com un detall científic que mai s’havia pogut documentar abans: la versió més completa del nom del faraó.

El Museu Egipci exposa les rèpliques perfectes fetes amb impressions 3D de 20 d’aquestes peces –òbviament és impossible treure les originals d’Egipte–. S’han conservat en bon estat perquè els cristians van fer servir el temple com a pedrera i van reutilitzar els blocs per als fonaments d’una església copta. Una de les peces té la informació més desitjada pels egiptòlegs, assenyala Luis Manuel Gonzálvez, el conservador del Museu Egipci i un dels arqueòlegs que va trepitjar fang a Sharuna.

El nom dels faraons entronitzats tenia cinc elements. S’ha confirmat que es feia dir “gran en poder”, “el que pren el poder amb la seva força” i per primer cop s’ha documentat que també era “el del braç fort” (Horus d’Or). Hi ha més detalls, com que el temple era el Palau Noble del Gran Senyor, que el nom del promotor era Ptolemeu I i que estava dedicat a Horus i, probablement, a Isis o Hator. Dels vuit temples que es coneixen dedicats al faraó, és del que se’n tenen localitzats més carreus, fins a 120, el doble que tota la resta junts.

Una època de progrés

Per contextualitzar la troballa, el Museu Egipci acaba d’obrir una exposició que s’allargarà fins a l’estiu, Ptolomeu, faraó d’Egipte. La descoberta del seu temple, amb cinquanta peces del seu fons que pertanyen a la mateixa època. Ptolemeu I va ser el primer de la dinastia i també el primer faraó estranger, d’origen macedoni. Company d’infància d’Alexandre el Gran i més tard un dels seus generals, Ptolomeu I va aconseguir ser un dels hereus més exitosos del conqueridor després de la seva mort. Es va autonomenar faraó i va fundar una de les dinasties més pròsperes del país del Nil, que va acabar abruptament amb la mort de Cleopatra VII l’any 30 aC.

Era un guerrer, però tenia formació filosòfica: durant el seu regnat es va fundar la biblioteca d’Alexandria. El relleu al poder va comportar canvis radicals. Per exemple, es va generalitzar a Egipte l’ús de la moneda, i per això se n’exposen diverses d’encunyades a Alexandria. L’estètica de les estàtues va evolucionar cap a una voluptuositat clàssica mai vista abans, com ho demostra la comparació de peces de diverses reines ptolemaiques. I a més de retre culte a les divinitats egípcies, també es van crear noves divinitats que unissin les dues cultures, com es pot veure en la divertida escultura del déu Bes (origen del nom d’Eivissa). Entre estàtues, amulets i mòmies hi ha també objectes curiosos, com una caixa de fusta pintada que servia per contenir vísceres funeràries. També és de l’època el relleu que conserva el Museu de Cleopatra VII, que va cloure la dinastia.

Les excavacions a Sharuna continuaran per buscar més carreus i resseguir la planta de l’església. I, sobretot, determinar la ubicació original del temple i quin sentit estratègic tenia per als ptolemeus.