La felicitat vocal de DeuDeVeu

BarcelonaDeuDeVeu va néixer el 2009. “Érem deu cantants, i d’aquí va venir el nom”, recorda Sara López. La incorporació de Gerard Ibáñez com a director va consolidar una primera formació que va anar fent camí cantant al carrer i sales de teatre com la Cincómonos de Barcelona. La formació es va ampliar fins a la quinzena actual, i el primer gran salt el van fer quan van decidir presentar-se al càsting del concurs televisiu Oh happy day. Més gran va ser el segon salt. Després de catorze setmanes, van guanyar el concurs, i la vida d’aquest grup vocal va canviar. O, si més no, va aconseguir el que volia en menys temps.

“Ens agradava la idea de fer un disc, però no n’havíem tingut l’oportunitat. Guanyar l’ Oh happy day, i l’interès d’una discogràfica, ens va donar l’oportunitat de poder produir-nos un disc. Això va ser aconseguir un somni”, diu Ibáñez. El resultat és Junts (Música Global, 2014), un àlbum que mostra un ampli ventall de referències. Algunes són habituals a DeuDeVeu des del principi, com el teatre musical, que recorden en un medley de Rent ; adaptacions de cançons com Bohemian rhapsody i Somebody to love, de Queen, i el Hallelujah, de Leonard Cohen, i lectures de tradicionals catalans. Altres responen a les propostes del programa, com per exemple les versions de Video killed the radio star, dels Buggles, Viva la vida, de Coldplay, Tantes coses a fer, d’Els Pets, i Qualsevol nit pot sortir el sol,de Sisa.

“El disc és un reflex del que és DeuDeVeu ara”, assegura Marc Gómez. “La gent el que vol sentir és el que havia vist a casa mirant el programa durant tres mesos”, afegeix Sergio Campoy. “Però també hi ha la nostra essència inicial: el teatre musical i al pop-rock a cappella ”, completa Ibáñez. Tot plegat retrata una formació que es descriu com a grup vocal més que com a coral. “Això fa que cada persona del grup tingui protagonisme, i en els espectacles que fem tothom té una part solista en què mostra la seva veu i es presenta al públic -explica Ibáñez-. Aquesta característica no la tenen els cors tradicionals, potser perquè són més voluminosos. Com a molt nosaltres seríem un cor de cambra, però fins i tot aquests cors tot just tenen un o dos solistes, i no fan cançons en què tothom tingui com a mínim una intervenció”. Ibáñez coneix el pa que s’hi dóna, perquè als tres anys ja cantava en una coral. “He cantat en cors tradicionals, cors estàtics, i sense la influència d’aquesta tradició DeuDeVeu no existiria”, diu. A més de la participació col·lectiva, l’altra característica que els diferencia d’un cor és la intenció teatral de la interpretació. “En un cor tradicional els directors no et parlen mai sobre el text que has de cantar. Et donen indicacions tècniques, però no t’expliquen ni el context de les paraules ni quina emoció has de crear. Amb DeuDeVeu, el que volem és que els cantants expliquin què és el que volen que s’emporti el públic d’ells, què és el que volen transmetre”, assegura Ibáñez.

La sèrie ‘Glee’ com a referent

Com diu Campoy, a DeuDeVeu “la influència nord-americana, més enfocada a l’espectacle, és molt clara”. “Som un grup d’intèrprets”, afegeix, i explica que els agradaria assemblar-se a grups com Pentatonix i al cor de la sèrie Glee. Aquesta teatralitat, i també la versatilitat, és evident en directes d’una hora i mitja i “bastant teatralitzats”, diu Ibáñez, perquè “no es tracta només de sortit i cantar”.

La gira de Junts els porta demà a Sant Joan de les Abadesses, per actuar en el festival Clownia, organitzat pels Txarango, dels quals versionen Quan tot s’enlaira. “Hem tingut molt bona connexió amb els Txarango i ens van convidar al festival”, diu Ibáñez. I l’agenda de l’estiu inclou cites a Cap Roig i Cantonigròs, entre altres festivals.