Feliu Ventura fa un concert especial dedicat als seus referents
BarcelonaUna celebració no té sentit si no és col·lectiva. Per això Feliu Ventura (Xàtiva, 1976) va decidir compartir el disc Referents penjant-lo a la xarxa. “És un conjunt de cançons que m’han acompanyat, m’han emocionat o m’han fet canviar la manera de pensar”, va explicar Ventura ahir a Barcelona, on dimecres a la nit va oferir un concert de suport al Centre Social Autogestionat de Can Vies, al barri de Sants.
La idea de fer Referents va néixer el 2013, just quan se celebrava el vintè aniversari del primer concert del cantautor de Xàtiva. Primer va engegar una campanya de micromecenatge per enregistrar un àlbum en directe, Vers l’infinit (2013), i després va ampliar l’oferta amb un regal especial: disset cançons més, entre les quals hi ha versions, rareses i temes en directe que només es poden escoltar al bandcamp de Ventura, i aquesta nit al Teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, en un concert inclòs en la programació del festival BarnaSants en què l’acompanyaran Borja Penalba, Pau Chàfer i Edu Olmedo.
La tria dels referents és conseqüent amb la trajectòria musical, vital i social de Ventura. Per exemple, hi ha versions de Víctor Jara, Raimon, Sílvio Rodríguez, Esquirols, Ovidi Montllor i Quico Pi de la Serra, entre d’altres. “Les cançons que t’agraden són universals en el temps i en l’espai”, recorda. I les convulsions del present fan que sigui plenament “vigent” una peça com A desalambrar, de Daniel Viglietti, “un himne absolut de la cançó protesta”. El mateix passa amb Manifiesto de Víctor Jara, una cançó que ensenya que “els cantants canten per alguna cosa més que per cantar”. I també amb La samarreta d’Ovidi Montllor, que Ventura lliga amb “l’orgull de classe com a treballadors de la música”, i amb Jo vinc d’un silenci de Raimon. “Jo també vinc d’un silenci”, diu Ventura sobre la invisibilització que va patir la cançó als anys 80. “Va ser un silenci programat políticament”, afegeix.
Una de les versions aparentment més sorprenents és la de Van Diemen’s Land dels U2. Però l’explicació de Ventura desvela la coherència de la tria d’aquest tema del disc Rattle and hum dels irlandesos: és una composició de The Edge sobre John Boyle O’Reilly, un poeta irlandès del segle XIX que va ser deportat a Austràlia pels britànics.
A més de les versions, Referents inclou una revisió ampliada d’ El nus de la corbata, enregistrada amb la Xaranga de Xàtiva, i Soledat, el poema de Vicent Andrés Estellés musicat per Ventura, un cantautor que defensa els concerts en “locals petits”, com els que Pere Camps, director del BarnaSants, vol impulsar en el projecte 100% Cultura d’Autor que vol posar en marxa l’any que ve arreu del territori.
