El fenomen Nil Moliner arriba al Barts

BarcelonaVas picant portes, un dia te n’obren una, hi entres i un seguit de bones decisions ho capgiren tot. Si fa no fa és el que li ha passat al músic Nil Moliner (Sant Feliu de Llobregat, 1992), que aquest divendres actua a la sala Barts de Barcelona. “Fa un any vaig tocar al Barts Club per a un centenar de persones i ara faig el concert a la sala gran”, explica Moliner, que en aquests mesos ha multiplicat per deu la seva audiència. Cuida el públic amb cançons que formaran part del seu primer àlbum amb Warner. “No hi ha data prevista per a la publicació del disc, però tindrà tots els meus vessants: balades, cançons a piano i veu, cançons més acústiques o més elèctriques. Totes tenen una línia, l’estil Nil Moliner, que encara no sé ben bé com és”, admet.

El punt d’inflexió en la seva carrera va ser Que nos sigan las luces. La cançó, interpretada per Alfred García a Operación Triunfo, era una de les seleccionades per representar Espanya a Eurovisió el 2018. No va ser l’escollida però va tenir molta vida i només a Spotify acumula dotze milions de reproduccions. “Ens va sorprendre molt. La relació entre l’Alfred i jo ja era molt natural, potser perquè ell és del Prat i jo de Sant Feliu i el riu ens ajunta, però la cançó ens va unir molt, ha arribat a la gent i ha saltat fronteres que jo no pensava que saltaríem”, explica.

Que nos sigan las luces i OT han catapultat la carrera artística d’un músic que abans havia format part del grup CyBee, que ja aleshores havia treballat amb Manu Guix i Roger Rodés, i que després d’un parell d’EPs busca definir un camí propi amb un pop que recull influències mestisses i llatinoamericanes i maneres de cantautor. “He tingut moltes influències. Quan era petit, els pares escoltaven Queen, Rosana, Rosario, AC/DC; la meva germana era més de Jennifer Lopez i Backstreet Boys, i pel meu compte escoltava El Canto del Loco, Pereza, Els Pets, Lax’n’Busto... Tinc un fotimer d’informació al subconscient. A més, he anat escoltant més música llatinoamericana, de gent com Carlos Vives, Fonseca, Andrés Calamaro i Jorge Drexler. És un popurri d’influències. No sé on ubicar-me. Soc un ens que va menjant de totes les música”, diu Moliner.