SECTOR EDITORIAL

La Fira de Frankfurt recupera l'optimisme

El llibre en paper es referma i creix la presència d’agents literaris i ‘scouts’ de Hollywood

El pintor David Hockney, de 79 anys, va elogiar les tauletes electròniques durant la inauguració de la 67a Fira del llibre de Frankfurt. “És una eina meravellosa per als artistes”, va dir. Encara no ho és per al sector editorial. “Aquesta ha sigut l’edició de la consolidació del llibre en paper -comenta Emili Rosales, director editorial de Grup 62-. Hem comprovat una vegada més que als països on la introducció del llibre electrònic està més avançada [a Espanya no supera el 5%], l’ e-book no creix: es manté estable o fins i tot experimenta un retrocés”. Ara mateix no hi ha cap camp del sector editorial que estigui liderat pel llibre electrònic. Aniol Rafel, d’Edicions del Periscopi -premi Llibreter 2015 amb Gegants de gel, de Joan Benesiu- comparteix la visió: “El paper torna a ser indiscutiblement el rei”. L’agent literària Anna Soler-Pont dóna una visió matisada: “El paper predomina en la ficció. Fa quinze anys es creia que la lectura de novel·les en format electrònic suplantaria la lectura en paper, i ara això ja no sembla possible. El paper no desapareixerà, coexistirà amb altres formes legals de consulta”.

Una fira hiperactiva

Editors i agents encadenen trobades exprés de mitja hora

La Fira de Frankfurt és la més important del sector editorial a tot el món. En aquesta edició -que tanca les portes avui amb el prestigiós premi de la Pau dels Llibreters Alemanys per a la periodista de guerra Carolin Emcke- hi han participat més de 7.000 empreses procedents d’un centenar de països i l’han visitat gairebé 300.000 persones: un 50% eren professionals. “Cada cop ve més gent perquè com més tecnològics som més important és veure’ns -comenta Soler-Pont-. Pots avançar molt més en quinze minuts cara a cara que a través d’una conference call o per Skype”. L’agent va ser a la fira per primera vegada el 1992, i des de llavors no ha fallat mai. “Fa 25 anys l’actual centre d’agents no existia, i ara és un dels punts neuràlgics de la fira”, recorda. En aquesta edició hi havia més de 700 agències acreditades, tot i que el nombre d’agents era superior. “Tenim reunions cada trenta minuts, des de les nou del matí fins a les sis de la tarda”, diu Soler-Pont. Izaskun Arretxe, que des de fa uns mesos és cap de l’àrea de literatura i pensament de l’Institut Ramon Llull ha passat uns dies hiperactius a la fira: “Fins ara sempre havia estat al centre d’agents buscant títols per a Ara Llibres -diu-. Aquest any m’he trobat amb molts editors de fora que volien saber coses de literatura en català”. Arretxe també s’hi posava a les nou del matí. “Hi ha una normalització internacional de la nostra literatura. Des de la presència a Frankfurt com a cultura convidada el 2007 se’ns coneix molt més -explica-. I el Llull s’ha convertit en referència”. D’ençà que es va fundar, l’Institut ha subvencionat la traducció de 1.055 obres de literatura catalana a 44 llengües en editorials de 48 països.

La importància dels drets

Entre els noms més disputats hi ha Arundhati Roy i la jove Nujeen

La presència d’escriptors no és un dels plats forts de la Fira de Frankfurt. Enguany, entre els visitants hi ha hagut Donna Leon, Elif Shafak, Boualem Sansal i Cees Nooteboom, un dels autors més internacionals de les lletres neerlandeses (la cultura flamenca ha sigut la convidada d’honor d’aquesta edició). També ha visitat la fira l’adolescent Nujeen Mustafa, que va viatjar de Síria fins a Alemanya en cadira de rodes el 2015 i explica la seva experiència a quatre mans amb Christina Lamb (coautora de Jo sóc la Malala ) a Nujeen. El seu llibre ha sigut un dels més cobejats, juntament amb el retorn a la novel·la d’Arundhati Roy: vint anys després d’ El déu de les coses petites, l’autora índia publicarà l’any que ve The ministry of utmost happiness. Anagrama se n’ha quedat els drets en català i en castellà.

A més de l’anunci de la nova novel·la de Javier Cercas, El monarca de las sombras -sortirà el febrer del 2017-, Malpaso s’ha quedat amb els drets dels llibres de l’últim Nobel de Literatura, Bob Dylan: les memòries, el volum de prosa poètica Tarantula i les lletres de les seves cançons. “En ficció continua tenint força el thriller i la novel·la negra, sobretot protagonitzada per dones -comenta Rosales-. En no-ficció, que viu un moment dolç, destaquen els llibres de reflexió política sobre el present i assajos al voltant de la nova espiritualitat”. Periscopi s’ha quedat Encore, del turc Hakan Günday, un llibre “literàriament extraordinari explicat des del punt de vista d’un nen que observa com el seu pare entra al país immigrants il·legals”.

Tothom coincideix que en aquesta edició de Frankfurt s’ha recuperat l’optimisme d’abans de la crisi. “Una novetat és que cada vegada hi ha més scouts de Hollywood -diu Soler-Pont-. Adaptar llibres al cinema és un negoci important, i les productores no es volen perdre el pròxim èxit [actualment als cinemes hi ha el bestseller La noia del tren ]. El pes de la gestió dels drets es va fent més i més important, a la fira: d’una novel·la en pot sortir una pel·lícula, però també una sèrie de televisió o un còmic”.

Més continguts de