Rescatades ‘in extremis’ trenta fotografies del Macià president

MEMÒRIA HISTÒRICA

Rescatades ‘in extremis’ trenta fotografies del Macià president

Les imatges són de Gaspar, Torrents i Sagarra, tres dels fotoperiodistes més importants dels anys 30

Rescatades ‘in extremis’ trenta fotografies del Macià president

Les fotografies amaguen moltes històries, les que hi ha a l’anvers i les que hi ha al revers. Les 30 imatges que van estar a la venda al portal TodoColección i que han estat retirades gràcies a la intervenció de l’historiador Joan Esculies -que no vol que es dispersin i acabin en mans de diferents particulars- tenen, a la cara de la imatge, part de la història de la presidència de Francesc Macià. A l’altra cara, la que van deixar escrita en bolígraf tres dels fotoperiodistes més importants dels anys 30 del segle passat: Josep Maria Sagarra, Pablo Lluís Torrents i Josep Gaspar. Se’ls coneixia amb el sobrenom dels Tres Reis Mags i treballaven conjuntament al número 54 de la Via Laietana, però la Guerra Civil va estroncar les seves carreres. Torrents i Gaspar van haver de marxar a l’exili i mai més van poder exercir com a fotògrafs a Barcelona. Gaspar va tornar a Catalunya els últims anys de la seva vida, on va morir sol i en la més absoluta misèria.

Els reporters que Franco va castigar amb l’oblit

Les fotografies estan en mans d’un col·leccionista privat, que se les vol vendre. La majoria van ser venudes pels tres fotoperiodistes al diari madrileny Mundo Gráfico entre el 1931 i el 1933. Esculies no va arribar a temps d’aturar la venda d’una de les fotografies, on apareixia Macià i una dedicatòria seva a Mundo Gráfico, amb les paraules: “Gràcies per donar a conèixer Catalunya als pobles d’Espanya”. Tanmateix, la resta podrien acabar ara en alguna institució pública i, per tant, a l’abast de tothom. A l’Espai Macià, promogut per l’Ajuntament de les Borges Blanques i finançat íntegrament amb fons europeus, catalans i estatals, li agradaria poder-les adquirir però no disposa dels diners per fer-ho. El consistori del municipi, de poc més de 6.000 habitants, tampoc té pressupost per poder-les comprar. El responsable de l’espai, Josep Segura, voldria engegar una campanya per obtenir els suficients diners per poder-les exhibir en aquest centre, que va ser inaugurat l’any 2011. D’altra banda, l’Arxiu Nacional de Catalunya (ANC) també valora la possibilitat d’adquirir-les. El seu director, Francesc Balada, explica a l’ARA que del recull que es posa a la venda tenen còpies de sis imatges, dues en paper i quatre en vidre, però que estarien interessats en poder comprar tot el conjunt pel seu valor històric.

Negociant l’Estatut

Les fotografies capten diferents moments de la presidència de Macià: des de l’endemà de la proclamació de la República, el 14 d’abril del 1931, fins al seu enterrament, el 3 de gener del 1934. Hi ha fotografies de Macià en un hotel de Madrid amb altres diputats catalans: hi apareixen l’escriptor i polític Pere Coromines, que va ser conseller de Justícia el 1933; Jaume Carner, ministre de Finances durant el segon govern d’Azaña; Lluís Companys, i l’advocat i polític Amadeu Hurtado. Tots plegats havien viatjat a la capital espanyola per presentar l’Estatut de Núria, el primer Estatut d’Autonomia redactat a Catalunya. Macià es quedaria uns dies a Madrid per visitar la seva germana, que era monja. Dies abans, els reporters havien captat el comiat multitudinari a Macià a Barcelona, amb la gent fins i tot dalt dels vagons.

Hi ha molts altres episodis, com l’homenatge als expresoners de Jaca. El desembre del 1930, pocs mesos abans que es proclamés la República a Barcelona i a Madrid, el capità Fermín Galán, juntament amb Ángel García Hernández, van proclamar-la a Jaca i van ser empresonats i afusellats. Macià va voler rebre els supervivents. També va rebre la visita d’Henri Torrès, l’advocat francès que el va defensar pels Fets de Prats de Molló. Hi ha, a més, visites del president a diferents pobles: se’l pot veure al conjunt romànic de Terrassa, en una cooperativa del vidre a Mataró [vegeu la foto de portada] o en una exhibició floral a Sitges.

Arxius esmicolats

“No és excepcional que fotografies com aquestes surtin a la venda en portals com TodoColección -destaca l’antropòleg i documentalista Andrés Antebi, de l’Observatori de Vida Quotidiana, que des de fa deu anys investiguen i recuperen part del patrimoni fotogràfic-. Les trajectòries fotogràfiques d’aquests reporters van saltar pels aires per culpa de la guerra, i els seus fons també. Part del material fotogràfic o es va destruir o va sortir en maletes que han anat reapareixent de manera inversemblant”. L’Arxiu Nacional té part del fons de Sagarra i Torrents, però el de Gaspar està molt més fragmentat.

“La seva manera de treballar va revolucionar l’ofici dels fotoperiodistes, van crear una empresa a la Via Laietena, 54, i van ser intel·ligents a l’hora de detectar quines eren les urgències dels mitjans de comunicació. Venien una mateixa fotografia amb segells diferents a diversos diaris. Una podia portar la firma de Sagarra, una altra la de Torrents i una altra la de Gaspar, però no volia dir que les haguessin fet ells”, destaca Antebi.

Els camins que recorre el patrimoni fotogràfic són inescrutables. A vegades es perd o va a parar a col·leccions i arxius privats, però en algunes ocasions la iniciativa ciutadana el salva. Va ser el cas, el gener del 2013, de més d’un miler de negatius que van aparèixer en una subhasta d’un portal d’internet. L’associació Fotoconnexió va detectar que es posaven a la venda, va avisar la Comissió de la Dignitat i l’entitat es va mobilitzar fins a aconseguir, amb l’ajuda de particulars, Sàpiens i Ara Llibres els 7.500 euros per comprar-les. Va resultar que eren fotografies de Francesc Boix abans d’entrar a l’infern de Mauthausen. El 2003 la Generalitat també va comprar en una subhasta a Rennes (França) una maleta de Companys amb textos del president català i mig miler de fotografies. A poc a poc va reapareixent part del passat. Com diu Antebi, a vegades de manera inversemblant.