Art
Cultura 25/01/2022

França restitueix obres d'art de Klimt i Chagall espoliades pel règim nazi a jueus

El Museu d'Orsay, el Louvre i el Centre Pompidou hauran de despenjar les pintures

3 min
La ministra de Cultura francesa, Roselyne Bachelot, amb la pintura 'Rosers sota els arbres', de Klimt.

ParísNora Stiasny, una jueva austríaca neboda del magnat i col·leccionista d’art Viktor Zuckerkandl, va ser espoliada pels nazis després de l’Anschluss, l’annexió d’Àustria a Alemanya el 1938. Ho va perdre gairebé tot. Una de les poques coses que va conservar va ser un valuós quadre que havia heretat del seu tiet, però es va veure obligada a vendre’l per quatre monedes per poder sobreviure, forçada per un militant nazi amb qui havia mantingut una relació durant la Primera Guerra Mundial. Després, com milers de jueus, va ser deportada a Polònia amb el seu marit, el seu fill i la seva mare. Tots quatre van morir en un camp de concentració el 1942.

Aquell quadre que Stiasny va malvendre era una obra del pintor simbolista Gustav Klimt, Rosers sota els arbres, i és l’única obra de l’artista que forma part de la col·lecció nacional de l’estat francès. La pintura es pot admirar al Museu d’Orsay de París des de la seva inauguració als anys 80, però hi serà poc temps més. França considera que l’obra és una espoliació del règim nazi i la retornarà als hereus de Nora Stiasny. 

L’Assemblea Nacional de França ha aprovat aquest dimarts la llei que permetrà que es restitueixin als seus legítims propietaris Rosers sota els arbres i 14 obres més espoliades durant el nazisme, que actualment es troben a França i formen part de col·leccions públiques exposades en grans museus com el Louvre i el Centre Pompidou. Entre les 15 obres hi ha també una pintura del parisenc Maurice Utrillo i una altra del pintor jueu rus Marc Chagall, instal·lat a França a principis del segle XX. 

“Treure aquest quadre de les col·leccions nacionals és una decisió difícil, però és un honor en el compliment de la nostra memòria davant la història, que respon al nostre compromís cap a les víctimes de la barbàrie nazi”, va assegurar la ministra de Cultura de França, Roselyne Bachelot, quan es va anunciar l’any passat que s’impulsaria la llei que s’aprova ara. Com que l’estat francès va comprar les obres d’art legalment, era necessari fer un canvi legal que en permetés la restitució. 

La majoria van ser robades per l’Einsatzstab Reichsleiter Rosenberg (ERR), l’organisme nazi encarregat de les espoliacions als territoris ocupats durant els anys de l’ocupació nazi de París. Només l’obra de Klimt va ser espoliada a Àustria i va arribar a París després que l'examant nazi que la va comprar a Nora Stiasny la vengués a una galeria de Zuric. França la va comprar legalment el 1980 a la galeria suïssa. Els treballs de la investigadora austríaca Ruth Pleyer, que fa dues dècades que es dedica a buscar les obres espoliades pel règim nazi, han permès constatar que l’obra de Klimt exposada al Museu d’Orsay era de la família Stiasny-Zuckerkandl.

Per a la pinacoteca parisenca, conèixer la història d’aquestes obres ha estat un bany de realitat. El museu reconeix ara la “importància de la recerca sobre l’origen de les obres que s’adquireixen i la necessitat de precisar el seu recorregut entre el 1933 i el 1945” per garantir que no siguin obres robades pels nazis. De fet, França va crear el 2019 una comissió encarregada d’examinar demandes presentades per víctimes –o pels seus descendents– de l’espoli nazi i per identificar obres espoliades i facilitar la seva restitució. Els museus públics també s’han compromès a col·laborar-hi. 

França, que arrossega el trauma del col·laboracionisme amb el règim nazi, impulsa des de fa anys actes per reparar les ferides del passat. Retornar quadres, escultures o altres objectes d’art a les víctimes de les espoliacions antisemites és un gest polític del govern francès per fer les paus amb la seva història. En els últims mesos també ha impulsat el retorn d’obres d’art a països africans saquejats durant l’època colonial.

stats