FRANKFURT"Això és un gran basar, un supermercat en què tots marxem carregats d'ofertes. A casa ja tocarà pensar quantes n'agafem". Així resumeix Jordi Ferré, el president de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, la importància de la Fira del Llibre de Frankfurt, una cita irrenunciable per al món editorial, fins i tot quan no hi ha més diners per comprar llibres. La fira, que finalitza avui, es resisteix a enfonsar en el pessimisme el sector literari, per bé que enguany "no hi ha hagut cap eufòria" en els prop de 7.300 expositors del recinte, apunta Ferré.
L'any passat es van comptar 7.384 expositors, i el 2010, 7.539. La superfície de la fira es va reduint i també les editorials catalanes hi envien menys personal i rebaixen el nombre de dies d'estada, admet Ferré. "Hi ha menys compra de drets de publicació i menys coedicions de llibres. Estem en recessió. El 2011 es van publicar 700 títols menys en català que l'any anterior", precisa el president dels editors, per qui la crisi econòmica s'ajunta a la dificultat de gestionar l'aparició del llibre digital, amb el problema latent de la pirateria. "A Espanya més de la meitat del que es descarrega a internet no es paga", lamenta.
Contactes imprescindibles
Frankfurt acull la fira del llibre més important del món, amb més de 110 països representats. Aquest any el convidat d'honor ha estat Nova Zelanda i l'any que ve ho serà el Brasil. Tot i que avui tot es pot negociar de manera telemàtica, aquesta trobada internacional és imprescindible per fer negocis i reforçar els contactes professionals, coincideix Ferré amb les directores editorials de Grup 62, Patrizia Campana, i de La Galera, Iolanda Batallé. Dijous i divendres, els dies forts de la fira, als estands catalans totes les taules estaven plenes de negociacions sobre drets d'obres. "Dimecres [el primer dia] l'ambient als pavellons feia peneta", diu una agent literària catalana. Però s'ha pogut fer força feina.
Autors catalans en voga
Ara passa una agència cultural japonesa que demana informació a l'expositor de l'Institut Ramon Llull sobre subvencions per a la literatura catalana, ara arriba una representant brasilera per interessar-se per obres de La Galera mentre Grup 62 atén un altre client. Una altra agent anuncia que el llibre de Kilian Jornet Córrer o morir (Ara Llibres) està despertant molt interès en editorials estrangeres. També funciona la internacionalització de Fórmula Barça , de Ricard Torquemada, que apareixerà traduït a l'alemany la setmana que ve i que ja té distribuïts exemplars al Japó. L'editorial Cossetània ha rebut també a Frankfurt l'interès d'editorials portugueses i brasileres per aquest llibre.
El Ramon Llull ha dut a terme més de 120 cites amb editorials i institucions culturals a Frankfurt. Batallé està satisfeta perquè importants editorials de l'impenetrable mercat anglosaxó han mostrat interès per novetats d'autores juvenils com Yaiza B.G., de 21 anys, i Hypatia Pétriz, de 13. També ha interessat molt la sèrie de llibres infantils d'Elvis Riboldi i la novel·la de Carles Batlle Kárdavan . "En un mercat que decreix, potser la situació a La Galera és anòmala, perquè hem crescut del 0,5% al 2,5% en tres anys a Espanya. Frankfurt ens ajuda a créixer en venda de drets de productes propis i en exportació a l'Amèrica Llatina", avalua Batallé. A Grup 62, Patrizia Campana observa que "des del punt de vista literari la fira ha estat millor que en els dos anys anteriors". Ada Castells, Sebastià Alzamora i Xavier Bosch han estat alguns dels noms d'escriptors catalans actuals que més interès han despertat entre editorials estrangeres. Edicions 62 ha contractat, a més, les traduccions al català de The childhood of Jesus, de J.M. Coetzee, o Report from the interior , de Paul Auster. I Columna traduirà el nou Tom Wolfe, Black to blood .
Els booms de la fira
Intemperie , la primera novel·la de Jesús Carrasco, ha estat venuda a 13 idiomes per Seix Barral, que, alhora, ha aconseguit els drets de Change , l'últim llibre del flamant Nobel de literatura, Mo Yan. Per cert, que avui s'entregarà a la fira el Premi de la Pau dels llibreters alemanys per a Liao Yiwu, l'escriptor xinès exiliat a Berlín conegut com el poeta de la massacre de Tiananmen . Liao es pot veure com la creu de Mo Yan, a qui ha definit com a "miserable" i "intel·lectual del règim".
El jove autor suís Joël Dicker ha acaparat l'atenció amb La vérité sur l'affaire Harry Quebert (Alfaguara). Però la gran sensació d'aquest any ha estat la novel·la eròtica. La famosa 50 ombres d'en Grey, d'E.L. James, ha comportat, de retruc, un boom en els e-books, el format que, més anònim i íntim, permet a molts lectors ocultar el títol i temàtica del llibre.
Un e-reader de 128 grams
Si bé a Frankfurt la dominància del paper imprès es manté intacta, és cert que es detecta nerviosisme en el sector editorial per "aquest Big Bang que canviarà la galàxia Gutenberg", analitza el director de la fira, Jürgen Boos. En l'imparable avenç del món digital, en què el lector pot convertir-se en autor i l'autor en editor, la branca literària està sota pressió. Una de les novetats presentades per l'empresa alemanya Txtr és el Beagle, un e-reader increïblement lleuger (128 grams) i barat (9,90 euros) amb contracte de mòbil. La facturació del llibre digital, no obstant, representa un 2% a Alemanya, per un 20% als Estats Units. Molt terreny per guanyar.
