"Han fet cubicles en un antic supermercat d'aquí al costat i ara hi viuen set famílies"

BarcelonaEl pare Manel Pousa va morir fa cinc anys i va deixar un llegat profund, del qual es pot extreure una màxima: "Per a la nostra feina, l'amor i l'humor són un tàndem absolutament necessari". Ho recorda la presidenta de la Fundació Pare Manel, Sandra Pardo, que explica que treballadors i voluntaris han convertit aquesta idea en el leitmotiv de l'entitat. "Treballem amb persones vulnerables i, per això, tenim la responsabilitat social de ser un referent alegre per a ells", subratlla Pardo. L'esdeveniment insígnia d'aquesta actitud festiva és la gala Guanya't el cel amb el pare Manel, que des dels anys 90 reuneix artistes a l'escenari amb el propòsit solidari de recaptar fons per a la Fundació. Aquest any la gala se celebrarà el 6 de maig al Teatre Victòria de Barcelona i serà molt especial, perquè serà l'última. "Necessitàvem tancar un cicle i obrir noves etapes. És una decisió pensada i escoltada, que hem pres amb una mica de dol", assenyala la presidenta, que afegeix que ja estan ideant nous actes culturals solidaris de cara al futur que seguiran l'empremta de la gala.

La 28a edició de Guanya't el cel amb el pare Manel acollirà artistes que any rere any hi han participat de manera altruista com Joan Manuel Serrat i Judit Neddermann, i també d'altres que hi han participat de manera més esporàdica com Love of Lesbian, les T de Teatre, Sol Picó i la Terremoto de Alcorcón. "Volem que hi sigui tothom i que, més enllà d'assistir a un acte d'una qualitat cultural altíssima, la gent també surti sabent què fem a la Fundació. Per això alguns dels nostres projectes tindran un protagonisme especial durant la gala", avança la presidenta. Des que el pare Manel va morir, la Fundació ha tingut el repte de tirar endavant i reinventar-se en alguns àmbits sense perdre de vista la voluntat i les idees de l'home que li dona nom.

L'impacte de la crisi de l'habitatge

Amb una trentena de treballadors, l'entitat està fortament arrelada als barris de Roquetes i Verdum, al districte de Nou Barris de Barcelona. La transformació de la ciutat i dels seus habitants ha empès la Fundació a adaptar-hi els seus projectes, que s'adrecen a infants i adults en risc d'exclusió social. "El perfil amb el qual ens trobem és gent de classe treballadora, molts d'ells del sector de l'hostaleria o que fan de repartidors, i un alt percentatge dels infants són fills de famílies estrangeres", detalla Pardo. Un dels principals reptes amb els quals s'enfronten els últims anys és la crisi d'habitatge de la ciutat. Pardo té exemples a cabassos que evidencien la gravetat de la situació. "Han fet cubicles en un antic supermercat d'aquí al costat i ara hi viuen set famílies. Hi vaig entrar l'altre dia i feia moltíssima calor. No vull pensar com estaran a l'estiu", diu la presidenta, que destaca que "hi ha moltíssims locals transformats en habitatges, sense ventilació ni cèdula d'habitabilitat".

Què pot fer la Fundació davant d'aquesta realitat? "Estem acompanyant famílies que no tenen ni una taula a casa, mares amb criatures que viuen en una sola habitació d'un pis compartit. No pot ser que no tinguem en compte com viuen i on viuen les persones. Ha d'estar inclòs dins del nostre pla d'acció", afirma Pardo. L'entitat procura incloure-ho en els seus projectes, entre els quals hi ha colònies, campaments i casals durant l'estiu i, al llarg del curs, un centre obert de serveis socioeducatius per a criatures en situació vulnerable. Els infants hi van quan acaben l'escola i allà tenen reforç educatiu, però també hi poden fer altres activitats i esport en grup.

"Una cosa és la pobresa econòmica, que existeix, perquè si guanyes 1.200 euros com a caixera i en pagues 700 de lloguer, en el millor dels casos ets pobra. I després hi ha la pobresa social i cultural. No costa res agafar una T-12 fins a la Barceloneta i fer un passeig per la platja amb el teu fill, o anar a una exposició gratuïta al CCCB, però moltes d'aquestes famílies no ho veuen com una possibilitat", diu Pardo. Des de la Fundació, promouen aquestes activitats "per combatre la pobresa de capital social i donar oportunitats que, si no, no existirien", afegeix la presidenta, que també cita altres projectes de l'entitat amb població adulta, com ara una xarxa de dones cosidores i una ràdio comunitària.