Germaine Acogny: una lleona apadrinada per Béjart
Debuta al Festival Grec amb la biogràfica 'À un endroit du debut'
Barcelona“Ara soc una lleona i vinc a ballar a Barcelona”, diu una radiant Germaine Acogny (Benín, 1944) sense cap rancor per debutar en aquesta ciutat als 77 anys. Hi arriba en el moment de màxim reconeixement internacional, després de rebre el Lleó d’Or de la Biennal de Dansa de Venècia a la seva impressionant carrera. I malgrat això, no s’està de recordar les dificultats que arrossega la seva escola del Senegal, l’École des Sables, que és el centre neuràlgic de la dansa contemporània de tot el continent –“hem aconseguit una cosa que els nostres dirigents polítics no han aconseguit, que és reunir l’Àfrica francòfona a través de la dansa”, afirma– però igualment perilla per la precarietat d’un àmbit que només pot viure “de subvencions que venen d’arreu”.
Germaine Acogny presenta al Mercat de les Flors aquest dimecres i dijous, dins el Festival Grec, un espectacle en solitari titulat À un endroit du debut, que ha sigut dirigit pel jove escenògraf francoalemany Mikaël Serre. Junts expliquen les contradiccions que ha viscut íntimament Germaine Acogny respecte als seus orígens i extrapolen el seu testimoni als mites grecs, com Medea, però també als nostres dies i als conflictes que ens incomoden dins mateix d’Europa, des de la crisi d’identitat al colonialisme o les eternes i terribles crisis migratòries. “Nosaltres, com a artistes, volem fer una tasca de reparació”, diu Serre.
L’obra recupera a través de la dansa, el text i l'audiovisual, la figura i els relats de l’àvia d’Acogny, una sacerdotessa ioruba, però també el llibre que va escriure el seu pare, un home que va renunciar a la seva història i va tallar-ne la transmissió d’àvies a filles per integrar-se en la cultura de l’home blanc. “És la història de l’Àfrica i de la família de la Germaine. És una mostra de la potència colonial però també és una decisió individual”, diu Serre. “No som persones fetes d’una unitat, tenim diferents perspectives i contradiccions i coses que transmeten ferides. La seva història ens permet evitar caure en trampes ideològiques”.
Un mite vivent
El nom de Germaine Acogny va lligat indestriablement al dels seus dos padrins, perquè ella no es cansa de reconèixer l’impuls que van suposar a la seva carrera, d’una banda, el ballarí Maurice Béjart i, de l’altra, el president senegalès Léopold Sédar Senghor. Acogny ja havia creat un mètode basat en les danses patrimonials africanes que estava ensenyant al pati de casa seva. La seva tècnica l’explica com una manera de “posar la natura dins del cos”; és a dir, de ballar amb el sol al pit i la lluna a les natges, de ballar com si la columna vertebral fos l’arbre de la vida o l’arrel d’un nenúfar, el cap fos la flor i els braços les fulles: “Cal temps per aprendre-ho, és com una mena de meditació, i al final una acaba tenint la sensació que és un nenúfar a l’aigua”, explica. Béjart i Senghor van descobrir-la i li van donar la direcció de l’escola Mudra Afrique (1977-1982). “A través de la seva mirada vaig recuperar les meves arrels”, recorda. Allò la va convertir en la gran representant de la dansa contemporània africana al món fins que va tornar a casa el 1995 i va crear l'École des Sables i la companyia Jant-Bi, des d'on continua creant des de l'Àfrica per al món.
