La gestació i l'impacte de 'Nosaltres els valencians'
Nosaltres els valencians ha fet 50 anys, però continua despertant passions. El Palau Robert acull una exposició que explica com va néixer l'obra més llegida de Joan Fuster i les seves conseqüències.
BARCELONAEl 1962 va ser un any formidable per a l'escriptor valencià Joan Fuster (Sueca, 1922 -1992). Amb quaranta anys va passar a ser conegut pel gran públic per Nosaltres els valencians i per una guia de viatges, El País Valenciano . Han passat 50 anys, però Nosaltres els valencians continua despertant debats apassionats.
L'exposició Joan Fuster. Nosaltres els valencians (1962-2012), que es podrà veure al Palau Robert fins al 17 de febrer, commemora l'aparició d'un llibre que va commocionar la societat valenciana i va enfurismar el règim franquista. Va significar el redescobriment del País Valencià amb totes les contradiccions, les esperances frustrades i les possibilitats de futur. Fuster es va convertir en la nova consciència d'un País Valencià jove i combatiu.
La censura s'enfurisma
Aquell 1962 la censura no va donar gaire importància a un assaig sobre la història social, política i cultural valenciana. " El autor lamenta reconocer que el valenciano no es como el catalán, fuerte en sus convicciones lingüísticas y de clase, sino más bien blando y entregadizo al abandono de lo suyo; espera no obstante que con el tiempo este fenómeno cambie y resplandezca la cultura valencianista ", afirmava el censor. Acabava amb un feliç i alleugeridor, sobretot per als editors, "Puede publicarse ".
Tres anys després, però, un altre censor prohibia que se'n fes una tercera edició i el delegat provincial del ministeri a València, Joaquín Ríos-Capapé, expressava la seva indignació per no haver estat consultat abans: "Mi opinión personal es que no debe ser autorizada su tercera edición, dado su carácter disolvente y marcado cariz separatista ". El llibre no es podria reeditar fins després de la mort de Franco. Tot i així, de manera més o menys clandestina, se'n van fer moltes reimpressions.
Atemptat amb bomba
Mig segle després de la seva publicació, el llibre ha tingut una trentena d'edicions i ha despertat tota mena de reaccions, a favor o en contra. L'exposició, però, es limita a mostrar els documents que van sortir immediatament després del llibre, i repassa la seva gestació. A partir dels anys 70 només fa referència a un sol episodi de la vida de Fuster: l'atemptat de què va ser víctima l'11 de setembre del 1981. Una espectacular fotografia mostra com una bomba va destrossar els vidres, les persianes i les prestatgeries de la casa de Fuster a Sueca. Entre les runes d'una habitació treu el cap, tímidament, un exemplar de Nosaltres els valencians .
Sota la fotografia es mostren els pamflets dels que combatien les idees de Fuster amb goma-2. Es van convocar manifestacions contra el "pancatalanisme" que suposadament pregonava l'escriptor. En altres imatges es veu un Fuster jove, molt prim, amb mirada miop i somriure sorneguer. Fuster també apareix com a ninot de Falla: el van cremar el 19 de març del 1963. "Literalment, he estat objecte, o víctima, d'un autèntic auto de fe ", escrivia.
L'exposició, que ja s'ha vist en diverses poblacions valencianes, destaca sobretot la figura política de Joan Fuster. "És el primer que modernitza el pensament valencianista", resumeix el comissari Francesc Pérez. L'escriptor és un referent: "Amb ell arriben noves idees, una altra manera d'entendre el món", afegeix Pérez. Hi ha un abans i un després de Nosaltres els valencians .
