BarcelonaLes paraules eclecticisme i diversitat van implícites en el plantejament del Cruïlla, però si ens preguntem què lliga la programació, quin és el relat, és fàcil adonar-se que el que dóna caràcter al festival són els grups o solistes amb directes potents. D’aquí que es faci especialment difícil seguir concerts delicats com el de Damien Rice, on en molts moments la música semblava el teló de fons d’una festa major. Aquí la gent ha vingut a ballar, a beure, a trobar-se amb els amics i a divertir-se. En aquest context, més que demanar silenci, convé pensar a agafar un bitllet a alguna ciutat europea per veure el teu artista favorit en una sala.
El que funciona de veritat en el context del Cruïlla són els grups amb ADN de festival. És el cas dels britànics Crystal Fighters, que ja en la seva gènesi somiaven tocar en grans esdeveniments. El matís, el risc, la picada d’ullet, no tenen cabuda en els seus concerts. Aquí el que compta és generar un sentiment d’eufòria col·lectiu que no decaigui en cap moment. Divendres, fins i tot l’organització del Cruïlla hi contribuïa demanant al públic -via app - que encengués els flaixos dels seus mòbils quan sonés Love is all I got. La txalaparta, la roba llampant i les pilotes gegants amb els colors de la ikurriña eren part de la recerca del cop d’efecte constant, del subratllat amb fluorescent d’un pop entusiasta que sempre és a dalt de tot.
La força de Seeed
Mentre actuaven els Crystal Fighters, però, tenia lloc una altra actuació intensa, però més robusta. Eren els alemanys Seeed, que van convertir la seva espectacular posada en escena en la sorpresa de la nit de divendres. Amb 17 músics damunt l’escenari, els berlinesos van propinar una poderosa barreja de reggae i dancehall, amb moments coreografiats i plens de força.
També van exhibir un musculós directe Bomba Estéreo, amb els seus ritmes llatins digitals, i Rudimental, amb un espatarrant funk electrònic. Més austers, però igualment intensos, van ser els xous de Vetusta Morla i de Zoo, que van saber connectar amb propostes oposades: indie ple de metàfores els uns, rap combatiu els altres.
