Cultura 15/11/2021

Els grups sobiranistes catalans, bascos i gallecs demanen suprimir el títol de rei d'Espanya

És una de les esmenes que han presentat conjuntament a la llei de memòria democràtica del govern

3 min
El rei Joan Carles I, a l'esquerra, amb Franco, al mig

MadridERC, JxCat, el PDECat, la CUP, EH Bildu i el BNG s'han tornat a aliar al Congrés per presentar una bateria d'esmenes conjuntes a la llei de memòria democràtica que fa poques setmanes va començar la seva tramitació al Congrés . I entre les propostes que han posat per escrit els sis grups hi ha la de retirar el títol de rei d'Espanya que el règim franquista va atorgar a Joan Carles I. "D'acord amb el que disposa l'article 41, se suprimeix el títol de rei d'Espanya així com tots els privilegis i prerrogatives personals i familiars que se'n deriven", exposen en una de les esmenes que han registrat aquest dilluns. L'article 41 de la llei de memòria democràtica que impulsa el ministeri de Presidència, pilotat per Félix Bolaños, estableix eliminar una sèrie de títols nobiliaris (encara per determinar) que es van atorgar entre el 1948 i el 1978 i que representen "l'exaltació de la guerra i la dictadura". En aquest capítol, els grups sobiranistes catalans, bascos i gallecs proposen que també se suprimeixi el títol de rei perquè va ser atorgat pel règim franquista, que consideren "il·legal".

L'eliminació d'aquest títol reial comportaria, de retruc, que també caigués la monarquia. L'esmena, per tant, suposa portar el debat sobre si monarquia o república també a la llei de memòria democràtica, en aquest cas per demanar l'abolició de l'actual monarquia parlamentària, perquè els grups proposants consideren que emana d'un "règim il·legal". Recorden que es va establir l'actual forma d'estat a través de la llei de successió franquista, per la qual el dictador Francisco Franco decidia el seu successor. "Mai no es va permetre que la ciutadania votés de forma efectiva la forma d'estat que preferia", denuncien els grups en la seva esmena. "Aquest fet històric és més aviat poc compatible amb els principis d'un sistema democràtic com el que es deia voler implantar" i, per tant, "s'hauria de revisar el seu fonament", afegeixen.

L'esmena té poques possibilitats de prosperar perquè el PSOE sempre s'ha oposat a una possible abolició de la monarquia. De fet, el portaveu de l'executiva del PSOE, Felipe Sicilia, ha dit que aquesta qüestió "no és cap debat": "Nosaltres estem per les coses importants com ara les pensions o l'educació". Sicilia ha remarcat que el seu partit "ara mateix respecta l'acord constitucional i la monarquia parlamentària". "Estic convençut que la llei tirarà endavant amb diàleg. Hem de veure el detall de les esmenes per veure fins on podem arribar", ha afegit.

El traspàs de la comissaria de Via Laietana

A banda d'aquesta esmena, els sis grups sobiranistes també reclamen el traspàs de la titularitat de la comissaria de la Policia Nacional de Via Laietana de Barcelona i que passi a ser de la Generalitat. Proposen convertir la comissaria en un museu de la lluita antifranquista i reclamen tota la documentació custodiada a l'Arxiu Històric de la Policia i també l'Arxiu Històric Nacional, com "fitxes, atestats, declaracions, ordres, reglament intern i correspondència", sobretot la produïda en els fons documentals produïts per la Brigada Especial d'Informació entre el 1938 i el 1941, i per la VI Brigada Regional d'Informació, que va operar des del 1941 fins al 1986.

Proposen també modificacions en la llei d'amnistia del 1977 per evitar que es continuï "perpetuant la impunitat sobre els crims del franquisme i els crims de lesa humanitat". En aquest sentit, recorden que hi ha institucions i famílies que han hagut de recórrer a altres països per presentar denúncies penals per la "impossibilitat de fer-ho" a l'Estat. Exigeixen, doncs, l'eliminació dels articles de la llei en què queden amnistiats els delictes comesos per les autoritats i funcionaris franquistes; i demanen que els jutges i tribunals espanyols puguin investigar i jutjar els responsables de possibles delictes de "genocidi, lesa humanitat, de guerra i altres greus violacions de drets humans".

Restauració de "l'espoli" dels ateneus i associacions

Exigeixen, a més, que es reconegui la "persecució cultural i lingüística" feta durant el franquisme. "L'Estat ha de reconèixer i reparar el dany causat a la cultura per motius polítics durant el règim", defensen les sis formacions en un comunicat, en què denuncien que sota el règim de Franco es va prohibir ensenyar en qualsevol llengua que no fos la castellana. "Les administracions competents en matèria de memòria democràtica articularan tots els mecanismes, procediments i recursos necessaris per fer una avaluació exhaustiva i profunda de la repressió i persecució cultural i lingüística del franquisme, així com dels seus efectes sobre la realitat sociolingüística de l'Estat", proposen en l'esmena.

Finalment, també reclamen que es reconegui "l'espoli" a què van ser sotmeses associacions i ateneus durant el franquisme, i que l'Estat "restitueixi i compensi" aquestes entitats pels béns i documents de què van ser privats. "L'import màxim a abonar per beneficiari serà de 4 milions d'euros", concreten. Tot plegat s'hauria de fer durant els dos anys posteriors a l'aprovació de la llei de memòria democràtica.

stats