BarcelonaL’islandès Halldor Mar fa més de vint anys que viu a Barcelona, on treballa com a professor de guitarra i manté una carrera musical amb discos de folk-pop com Simple (2009). Ara ha publicat Winds (Amantes Records), un àlbum amb adaptacions a l’anglès de clàssics de la Nova Cançó: d’ Al vent a Paraules d’amor. Dijous el presenta a la sala Bikini i el 18 de juliol al festival Pròxims Barcelona.
Per què vas decidir fer un disc amb versions en anglès de Nova Cançó?
Primer vaig fer una adaptació a l’anglès de La bella Lola per a un anunci de la productora Trafalgar 13, i vam pensar que seria una bona idea fer un disc amb unes cançons que són molt estimades a Catalunya. Volia acostar-les a gent que no entengui el català, i fer-les amb uns aires nous.
Com vas conèixer les cançons?
La majoria les he anat escoltant al llarg dels anys, però per fer el disc s’ha fet una investigació buscant cançons que s’adaptin bé a l’anglès i que puguin funcionar. Per exemple, Ramon Muntaner el vaig descobrir quan estava buscant cançons per al disc, i Amb la boca tancada em va semblar perfecta.
Quina ha sigut la més difícil d’adaptar a l’anglès?
Qualsevol nit pot sortir el sol va ser difícil, però també Noia de porcellana. D’altres, com ara Paraules d’amor, són adaptacions pràcticament literals. El català té moltes paraules que són monosil·làbiques i això fa que sigui més fàcil d’adaptar a l’anglès.
Musicalment, quines cançons s’adiuen més amb el teu estil?
Crec que les que són més pop. País petit, Al vent, Paraules d’amor i Cançó del bon amor les tinc més properes. I cada vegada m’agrada més Noia de porcellana.
Per què has triat sobretot cançons dels anys seixanta i setanta?
Perquè són cançons molt emblemàtiques i molt estimades, i expliquen molt bé els sentiments dels catalans. Ara bé, també he buscat que fossin cançons que m’agradessin. Qualsevol nit pot sortir el sol és una de les meves cançons preferides des que la vaig escoltar per primer cop versionada per l’Albert Pla.
Quan vas arribar a Barcelona què en sabies, de Catalunya?
No en sabia res. De fet, no sabia que s’hi parlava català.
Què va fer que t’hi quedessis?
La meva dona. Vaig venir a estudiar guitarra clàssica. Vaig fer un any d’estudi, i després d’uns mesos a Islàndia vaig tornar a Barcelona i em vaig enamorar.
On trobes que és més present la música, a Islàndia o aquí?
Potser aquí la música no està tan present en la vida quotidiana com a Islàndia. Allà no hi ha cap festa o reunió que no acabi amb la gent cantant o tocant la guitarra. A Barcelona fa molts anys que toco en pubs, i tenim molts problemes per tocar.
Quan vas a Islàndia et pregunten molt sobre Catalunya?
Sobretot per la crisi, perquè a Islàndia la van patir bastant.
Estan més bé, ara?
Sí. Fins al 2008 feia de guia turístic de grups d’islandesos que visitaven Barcelona, però de sobte la moneda islandesa va pujar moltíssim i durant dos o tres anys no em van trucar per fer de guia.
¿Des de fora d’Islàndia s’idealitza massa la resposta dels islandesos contra els que van causar la crisi?
Sí. Allà no ho veuen tan bonic. És cert que van decidir no pagar el deute i que va ser admirable com van fer fora un govern i com van portar alguns banquers a judici, però en les eleccions de l’any passat van tornar a guanyar els mateixos que hi havia quan va esclatar la crisi.
