Confirmen l'existència d'un gran complex funerari dels segles IV-VI a la Ciutadella de Roses

BarcelonaLes excavacions arqueològiques al claustre del monestir de Santa Maria, al jaciment la Ciutadella de Roses, han permès confirmar l'existència d'un gran complex funerari del segle IV fins al VI dC, sota les estructures del monestir. Aquests treballs, fets en el marc del VII Curs Internacional d'Arqueologia Medieval i Moderna i impulsats per la Càtedra Roses d’Arqueologia i Patrimoni Arqueològic, han revelat a Roses una antiga comunitat cristiana "molt més important i rica" del que s'havia especulat fins ara, segons destaquen els arqueòlegs.

Des de mitjans del segle XX ja es tenia coneixement d'una petita església funerària del segle V envoltada d'un cementiri paleocristià. Tanmateix, els últims treballs han confirmat que aquest edifici formava part d'un complex de grans dimensions. L'edifici és més gran que el monestir que s'hi va construir posteriorment, del qual avui podem veure les ruïnes. Segons els arqueòlegs, "les dimensions de l'edifici i la qualitat de la construcció permeten també copsar la rellevància de la comunitat de la Roses tardoantiga [segles IV-VI]".

Els nous treballs han permès ampliar el coneixement de diferents sectors de la necròpolis paleocristiana. A la zona sud s'han identificat noves tombes, majoritàriament enterraments infantils disposats en àmfora. Aquests envasos eren seccionats per introduir el cos del difunt i segellats de nou. Les tombes es disposaven de forma relativament ordenada, sovint alineades d'est a oest, amb una tendència a apilar-se a prop del mur del temple. Les tasques arqueològiques han permès identificar dues fases en la necròpolis: una primera amb tombes en àmfora i una segona del segle VI amb enterraments en caixa de pedra. A més, han descobert l'estructura del monestir fundacional, construït al segle X. Els treballs han confirmat "l'existència d'un edifici molt més gran i complex del que es pensava fins fa poc", destaquen els arqueòlegs.

El passat fascinant del monestir

El monestir de Santa Maria de Roses, on s'han fet els treballs arqueològics, va ser fundat el segle X i és l’element més emblemàtic del recinte. Amb activitat fins al segle XVIII, també va fer funcions de parròquia. Les primeres excavacions, iniciades als anys trenta del segle XX, van descobrir estructures primitives i tombes, mentre que intervencions posteriors van treure a la llum una extensa necròpolis tardoantiga i elements reutilitzats, com una mena d’altar amb una inscripció sobre la fundació del monestir pel comte Sunyer. Actualment, a la Ciutadella de Roses, i també al Puig Rom, hi ha una altra excavació del jaciment visigòtic liderada per Eva Subías de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Les campanyes de 1999-2000 i 2003 van confirmar una ocupació continuada des de l'època grega fins al segle VI, amb enterraments variats i murs que configuren la història constructiva de l'assentament. L’església del monestir de Santa Maria de Roses va acollir enterraments de monjos, famílies notables i oficials militars, especialment als segles XVII i XVIII. Amb la decadència del monestir es van habilitar nous espais funeraris al claustre nord i a la façana oest. Les excavacions recents han documentat almenys 231 enterraments entre 1696 i 1794, dels quals s’han individualitzat seixanta-tres individus.

L’interès arqueològic per la Ciutadella es va intensificar a partir del 1993 amb les excavacions a la vila medieval, dirigides per Anna Maria Puig, que van revelar part de la muralla i el nucli original del segle XI. Des del 2018 la Càtedra Roses impulsa un nou projecte per recuperar la trama urbana de la meitat oriental, amb troballes rellevants als carrers Major i Nou. La vila, fortificada amb torres circulars al segle XIII, va quedar destruïda durant la Guerra dels Segadors i reconvertida en plaça militar, fet que ha permès identificar estructures com la residència del governador, un magatzem de pólvora i un possible molí de sang del segle XVIII.