Prehistòria

Uns fòssils trobats a Kenya donen nous detalls de com eren les mans dels antics homínids

Científics apunten que el 'Paranthropus boisei' era capaç de fabricar eines i tenia la força d'un goril·la

A l'esquerra, les investigadores Carrie Mongle i Meave Leakey. A la dreta, reconstrucció de la mà del Paranthropus boisei localitzada a Kènia
ARA
16/10/2025
2 min

BarcelonaCom eren les mans dels antics homínids? I què podien fer amb elles els nostres avantpassats? L'anàlisi d'uns fòssils trobats al nord de Kenya ha permès posar una mica més de llum a aquestes incògnites. Es tracta de les restes d'una mà de Paranthropus boisei, una de les quatre espècies d'homínids –juntament amb l'Homo habilis, l'Homo rudolfensis i l'Homo erectus– que coexistien a l'Àfrica oriental fa entre 2 i 1 milió d'anys. L'anàlisi dels ossos d'aquest primat ha revelat que tenia una força d'agafada similar a la dels goril·les i una habilitat per fabricar eines semblant a la dels humans.

Són les conclusions de l'estudi que ha fet un equip internacional liderat per Carrie Mongle, de la Stony Brook University de Nova York (EUA), publicades aquest dimecres a la revista Nature. Els ossos estudiats, descoberts en una excavació a prop del llac Turkana entre els anys 2019 i 2021, pertanyen a un homínid de fa uns 1,5 milions d'anys. Segons els investigadors, la morfologia de la seva mà "convergeix amb la dels goril·les" pel que fa al "processament manual d'aliments" i una "prensió potent, com la que s'utilitza en l'escalada". Però també suggereix que aquest antic parent dels humans ja "tenia certa capacitat de fabricar i utilitzar eines".

Fins ara se sabia que alguns homínids del mateix període fabricaven i feien servir eines de pedra, però la falta de fòssils havia impedit saber si aquesta espècie concreta tenia les característiques morfològiques necessàries per fer-ho. Els ossos de les mans i també dels peus presentats ara estan "inequívocament associats" a un Paranthropus boisei. La paleontòloga Mary Leakey ja n'havia trobat un crani l'any 1959, que va ser descobert precisament al costat d'artefactes de pedra.

"Un descobriment completament inesperat"

En un article relacionat amb les noves evidències i publicat també a Nature, Tracy Kivell, de l'Institut d'Antropologia Evolutiva Max Planck de Leipzig (Alemanya) i Samar M. Syeda, del Museu d'Història Natural de Nova York, qualifiquen els ossos de la mà del Paranthropus boisei presentats com un "descobriment completament inesperat". "És una raresa entre els descobriments de fòssils d'homínids extingits", subratllen en l'article, recollit per l'agència Efe, i afegeixen que pot servir per "reinterpretar" altres troballes.

"Tot allò relacionat amb la mà del Paranthropus boisei apunta a una gran capacitat d'agafada –ja sigui de vegetació frondosa, eines, roques o branques– d'una manera única entre els fòssils d'homínids coneguts", subratllen. Fins ara, recorden els investigadors, s'havia pogut determinar que aquesta espècie tenia una mandíbula robusta amb grans dents molars. Aquestes característiques, amb les corresponents anàlisis dentals, fan pensar que tenia "una dieta especialitzada d'aliments difícils de processar [...] que els homínids de dents més petites podrien no haver estat capaços de menjar".

stats