Història
Cultura  /  Història 12/05/2022

El discret encant de la maçoneria

Una exposició al Palau Robert mira al passat i al present d'una institució perseguida i difamada

4 min
Una imatge de l'exposició sobre la maçoneria al Palau Robert.

Barcelona“No et diuen el que has de fer sinó que et donen eines perquè t’ordenis a tu mateix, progressis i et desenvolupis, t’ajuden a treure’t de dins l’esperit adormit”, diu l'advocat Honorario Gimeno, maçó des del 2001. “T'adones que comparteixes creences com la tolerància, la llibertat, la igualtat, la fraternitat”, explica Maria Feu, infermera i pedagoga jubilada i venerable mestra de la lògia Yetzirah de Montserrat. Són tan sols alguns dels testimonis, a cara descoberta, que s'escolten en una sala, convertida en un temple a la primera planta del Palau Robert de Barcelona, dins l’exposició Maçons! Una mirada actual a una institució centenària, que es pot visitar fins al 28 d'agost. “Tots aquests maçons no surten de l’armari, tot el seu entorn sap que pertanyen a una lògia”, explica l’historiador Enric Calpena, que en comissaria l’exposició. “No hi ha secrets però sí discreció. No fa tant de temps que, per ser maçó, podies perdre el patrimoni o, fins i tot, la vida”, afegeix el periodista.

Exposició 'Maçons'. A la fotografia detall de la mostra al Palau Robert amb diferent simbologia

Ara no hi ha cap risc d'acabar empresonat, però els maçons continuen sent discrets, no surten a captar gent ni publiciten la seva activitat. Tampoc s’amaguen. El març passat molts diaris van publicar que el senador socialista Txema Oleaga serà durant els anys vinents el gran mestre de la Gran Lògia d'Espanya, la més important de l’Estat, amb 3.000 membres. Agrupa unes 300 lògies de tot l’Estat i és també la més tradicional: no accepta dones. Catalunya té moltes lògies i tallers maçònics sota el paraigua de la Gran Lògia d'Espanya, la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, Gran Orient de Catalunya –aquestes dues sí que accepten dones– i la Gran Lògia Femenina d'Espanya, que, a diferència de la seva homòloga masculina, sí que permet visites de persones d'altres sexes a les serves reunions. “Es calcula que a Catalunya hi ha 6.000 maçons, però és una xifra molt aproximada, perquè no hi ha dades precises”, diu Calpena.

Al contrari del que s'ha difós entre els que no miren amb gaire bons ulls els maçons, sortir d'una lògia no és gens difícil. “És molt més fàcil sortir d’una lògia que entrar-hi”, diu el comissari. Si es vol marxar ni tan sols s’han de donar explicacions. Però entrar-hi és un procés lent i complex. A l’exposició s’explica, per exemple, que per formar part d’una lògia s’han de respondre a les preguntes de tres persones sobre coses tan pragmàtiques com si es podrà pagar la quota o assistir a les reunions –duren entre 3 i 4 hores i es discuteixen i debaten tot tipus de temes–; hi ha una segona part de qüestions més íntimes sobre el propi entorn i, finalment, arriben les reflexions polítiques. ¿Quins requisits són absolutament imprescindibles per entrar-hi? Aquí, Josep Brunet, maçó, i patró de la Biblioteca Pública Arús, fa gala de la discreció maçònica: “Ser lliure i de bons costums”. No especifica què s’entén per bons costums: “És un terme suficientment ampli perquè es pugui ser flexible”, assegura. Són els membres de la lògia els que decideixen: una bola blanca és un sí, una de negra és un no. En segons quines lògies, amb una sola bola negra n'hi ha prou per vetar l’entrada d’algú.

La frustració de Franco: les lògies no el volien

No queda cap registre d’aquestes votacions. Per tant, mai podrem saber què va passar exactament amb Franco, que tant va odiar i perseguir la maçoneria però que va intentar formar-ne part. El primer intent va ser quan era tinent coronel i va presentar la seva sol·licitud a la lògia Lukus de Larraix. No el van voler. El 1932 ho va tornar a intentar a Madrid i van tornar a sortir les boles negres. S’especula que un dels que el van rebutjar era el seu germà, Ramon Franco, maçó i diputat d’ERC. Sí que han sigut maçons polítics, artistes, filòsofs i pensadors molt coneguts. Des de Montesquieu fins a l’arpista i activista feminista Clotilde Cerdà (filla d’una relació extramatrimonial d’Ildefons Cerdà), passant per Oscar Wilde, Winston Churchill, Benjamin Franklin, Goethe, Lluís Companys o Joséphine Baker.

Detall amb diferent simbologia maçònica.

Els rituals tenen poc a veure amb algunes de les oníriques escenes de la pel·lícula de Stanley Kubrick Eyes wide shut. De fet, el cinema sovint ha contribuït a difondre encara més alguns dels prejudicis i calúmnies que s’han abocat contra la maçoneria: “Un dels més absurds és que la missió de l’Apollo 11 [la primera vegada que l’home va trepitjar la lluna] era una conspiració maçònica i que amb els coets volien destruir el món”, explica Calpena.

Llibres en blanc, Bíblies o la Declaració dels Drets Humans

Entre els enemics de la maçoneria hi ha hagut el feixisme i l’Església. El lliure pensament i la llibertat d’expressió no han agradat mai als poders. A l’Església sempre li ha fet poca gràcia que el Gran Arquitecte de l’Univers maçònic no es correspongui exactament amb el Déu cristià. A més, presidint els temples, els maçons poden tenir una Bíblia però també altres llibres, com l’Alcorà, la Declaració Universal dels Drets Humans o un llibre en blanc. A l’exposició del Palau Robert, promoguda per la direcció general de Difusió i la revista Sàpiens, s’esvaeix força la boira de misteri que envolta una institució que té arrels al segle XI però que creix, com ara la coneixem, a partir del segle XVIII. El seu origen es remunta als mestres d’obra i paletes que coneixien els secrets per aixecar esglésies, catedrals, torres i castells. A poc a poc, van anar admetent altres oficis i persones que compartien el lliure pensament, la fraternitat i rituals, se'n practiquen diversos, i, sobretot, la discreció.

stats