Els arqueòlegs fan música amb corns marins del neolític

BarcelonaSe sabia que fins a mitjan segle XX homes i dones van utilitzar els corns marins per comunicar-se. I encara ho feien, fins fa set o vuit dècades, els peixaters ambulants quan volien vendre la seva mercaderia al Ripollès i als Pirineus, o els llaguters de l’Ebre per anunciar l’arribada i sortida d’embarcacions, o per avisar de la boira. "Són eines de comunicació altament eficaces a llarga distància i, a més, podrien haver servit com a instruments musicals, perquè poden tenir un so molt fort i permeten controlar-ne la intensitat de manera molt efectiva", assegura Miquel López-Garcia, arqueòleg i investigador de la Universitat de Barcelona.

Per demostrar la seva hipòtesi, López-Garcia, que també és trompetista professional, va agafar corns marins del neolític que es conserven en diferents museus catalans, com el Vinseum, el Museu d’Història de Barcelona i el Museu de Gavà, i els va fer sonar per estudiar-ne les qualitats sonores. Els resultats s’han publicat a la revista Antiquity de la Universitat de Cambridge. “Sabíem que s’havien descobert diverses closques de Charonia lampas en una àrea relativament reduïda de Catalunya, concretament al tram baix del riu Llobregat i a la depressió Prelitoral del Penedès, a l’est de Barcelona”, explica Margarita Díaz-Andreu, coautora de la investigació i professora a la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea), a la Universitat de Barcelona. Als corns marins els havien retirat l’àpex, fet que ha portat els investigadors a suggerir que podrien haver funcionat com a instruments musicals. "La part escapçada, la punteta de l’espiral, és recta i té unes dimensions concretes que coincideixen amb l’embocadura d’una trompeta", detalla López-Garcia.

Els corns marins es van trobar en assentaments repartits al llarg de desenes de quilòmetres, i els investigadors consideren que això podria indicar que diferents comunitats els utilitzaven per comunicar-se. "Probablement eren útils en les tasques quotidianes del paisatge agrícola i també a les mines de Gavà, on s’extreia variscita, un mineral preuat per elaborar ornaments que es comerciaven a gran escala", afirma López-Garcia.

“El nostre estudi revela que les comunitats neolítiques feien servir les closques com a instruments musicals i com a potents eines de comunicació, cosa que transforma la manera com entenem el so, l’espai i la cohesió social en les primeres societats prehistòriques”, conclou Díaz-Andreu.