Troballa arqueològica

Troballa excepcional a la Toscana: 24 estàtues de bronze emergeixen del fang

Les deïtats eren en un antic balneari de San Casciano dei Bagni

3 min
Una de les estàtues localitzades a San Casciano

BarcelonaDurant 2.300 anys el fang i l'aigua termal han protegit 24 estàtues de bronze d'un valor excepcional. Estan intactes, cinc fan més d'un metre d'alçada i aviat estaran exposades perquè tothom les pugui admirar en un nou museu que es construirà al lloc on s'han trobat, a San Casciano dei Bagni, a la Toscana (Itàlia). Amb les estàtues també han aparegut desenes d'inscripcions en llatí i etrusc, milers de monedes i una sèrie d'ofrenes vegetals. "És un descobriment que reescriurà la història i en el qual ja estan treballant més de 60 experts d'arreu del món", ha assegurat a l'agència italiana Ansa l'arqueòleg i professor de la Universitat per a Estrangers de Siena Jacopo Tabolli.

Algunes de les estàtues localitzades

L'equip que ha treballat a l'excavació creu que van ser artesans locals els que van construir les refinades estàtues entre el segle II i III aC. El santuari que les acollia va funcionar entre el segle III aC i el V dC. Va tancar les portes, però no va ser destruït, i la nova religió cristiana va submergir les deïtats considerades paganes a l'aigua. "És el dipòsit més gran d'estàtues de l'antiga Itàlia i l'únic que tenim la possibilitat de poder reconstruir completament en el seu context", ha afegit Tabolli.

Les estàtues estan recobertes d'inscripcions i també s'han localitzat un gran nombre d'exvots, provinents de grans famílies i de les elits etrusques i romanes. El descobriment també aporta dades que qüestionen algunes coses assumides en molts llibres d'història: la llengua etrusca va sobreviure molt més temps i el coneixement que tenien els etruscs de medicina no era menystingut pels romans sinó reconegut i acceptat. "Fins i tot en períodes de grans conflictes, aquí dins, al balneari, convivien els dos mons, el dels etruscs i el dels romans", assegura Tabolli.

Els romans identificaven les fonts, i com que l’aigua no es podia ni traslladar ni manipular perquè perdia les propietats, al seu entorn s’hi feien edificis on es podien rebre els tractaments de manera plàcida i ordenada. No hi ha gaire diferència entre els balnearis ideats pels romans i els actuals. S’ha mantingut tot bastant igual; es feien jardins i llocs de passeig, i dins els balnearis també hi havia espais per practicar esport, farmàcia, allotjament i restauració. Eren com petites ciutats. L'aigua no només guaria per les seves propietats, sinó també perquè tenia components divins, era màgica. Per això els que es curaven agraïen amb altars i pedestals haver-se recuperat. Una de les estàtues que s'han recuperat és la d'Apol·lo, un deu que triomfava als balnearis, perquè representa el cànon de bellesa masculina. Els romans associaven bellesa amb salut, i per això sovint se'l pot trobar als balnearis.

La troballa és força excepcional: és molt difícil trobar estàtues de bronze, perquè s'acostumaven a fondre per reaprofitar el material. "És el descobriment més important des dels Bronzes de Riace i, sens dubte, un dels més importants que s'han fet en la història del Mediterrani antic", ha assegurat el director general de museus d'Itàlia, Massimo Osanna, que també ha anunciat la compra d'un palau del segle XVI a la mateixa població per obrir el museu.

stats