Els homes “que no saben estimar” de Lars Norén

Barcelona“Les famílies són l’espai tràgic per excel·lència, totes tenen tragèdies, des d’ Èdip rei a La casa de Bernarda Alba ”, recorda el traductor Joan Casas. I, per al poeta i dramaturg Lars Norén, hi ha raons de sobres. Ell veu la família “com un espai feixuc i aclaparador en el qual els individus tenen una gran dependència i, a causa de la mediocritat de les seves vides, és on pot sortir el pitjor d’ells mateixos”, explica la directora Magda Puyo.

Aquesta és la família que protagonitza El coratge de matar, que es podrà veure a la Sala Petita del Teatre Nacional del 6 al 30 d’octubre, un retrat violent i despietat d’un home prematurament envellit que visita el seu fill. Han quedat sols després de la mort de la mare i no saben res des de fa un any d’un germà. Són una família desmembrada, que no se suporta, però en realitat són “dues cares de la mateixa moneda”, diu Puyo. “Són personatges que volen tendresa i amor, però no saben estimar ni com trobar l’amor, ni saben què vol dir una cosa tan simple i tan meravellosa com ser estimat”, explica Puyo. Per això l’aparició de la companya del noi, una cantant de playback en un club nocturn, desencadena la tragèdia d’aquella nit.

Manel Barceló interpreta un home alcohòlic, solitari, agressiu, amb una gran pulsió sexual i que busca el reconeixement del seu fill, Nao Albet dóna vida al seu reflex autodestructiu i Maria Rodríguez és el vitalista i impulsiu detonant d’un triangle “pertorbador”. L’objectiu de Norén és “fer caure les màscares -diu Puyo-, per això col·loca els actors en un lloc on se sentin desemparats, gens còmodes, vulnerables”. La directora ha demanat als actors que no construeixin personatges, que els visquin. “És una obra molt masculina -admet la directora-, però també m’interessa conèixer el 50% de la humanitat. I en realitat parla de la dona com el destí”.

Un poema escènic

Poeta reconegut i dramaturg tardà, Lars Norén és un dels grans referents literaris suecs, és “l’ enfant terrible de la literatura sueca”, diu la traductora Carolina Moreno. És present en l’imaginari col·lectiu fins i tot amb un qualificatiu propi: per descriure una situació angoixant i conflictiva poden dir “com en una obra de Norén” i tothom entén el nivell de tensió i crisi que porta implícites, explica l’expert Björn Apelkvist.

Però Norén és un autor pràcticament desconegut al teatre català (la Beckett va estrenar-li Dimonis el 2006). El coratge de matar és un títol explícit de la barrera que ha de superar l’individu per alliberar-se de l’aniquilació que implica la família, però també és un exemple de l’alçada literària i alhora la vulgaritat que poblen els seus textos.

“L’obra és un malson, un somni fet realitat, una expressió de l’inconscient”, explica Puyo. Aquesta interpretació, junt amb l’estructura fragmentada del text, l’ha aprofitat la directora per fer-ne un “poema escènic”, una adaptació que fuig del naturalisme i se’n va a l’expressionisme a través de la fisicalitat i el gest dels actors però també d’elements externs com l’escenografia i l’espai sonor, en què tenen protagonisme uns lieds del Viatge d’hivern de Schubert.