ARTS ESCÈNIQUES

El món de les idees també és dels nens i nenes

La Mostra d’Igualada arrenca demà una edició guiada pel teatre que genera preguntes i reflexions

La Mostra d’Igualada vol acabar amb el monopoli del món de les idees que ostenten els adults. Per això la 29a edició de la fira de teatre infantil i juvenil, que arrenca demà i s’allargarà fins diumenge, seguirà el camí de la curiositat i la sorpresa nascudes a dalt dels escenaris. La Mostra vol donar ales al teatre que desperta reflexions i, per aconseguir-ho, ha programat 54 espectacles dels quals el públic surt amb un estol de preguntes al cap. “Ens adrecem als espectadors intel·ligents del present amb l’objectiu que el teatre familiar els faci pensar”, afirma el director de la Mostra d’Igualada, Pep Farrés.

La 29a edició arriba encapçalada per un gran interrogant col·locat en diferents espais -com una aula, un hort i un riu- que protagonitza el cartell de la fira. Com cada any els muntatges s’articulen en quatre itineraris en funció de l’edat dels espectadors als quals es dirigeixen: a partir de tres anys, a partir de sis, a partir de dotze i per a tots els públics. Els italians Factory Compagnia Transadriatica inauguraran avui la fira amb Diario di un brutto anatroccolo, una proposta de teatre-dansa sobre el rebuig per part de la família, l’escola, el món laboral i l’amor. La diferència també impactarà en altres muntatges com Mon ami le monstre, dels belgues Clair de Lune Théâtre, i L’ornet vol cantar, d’Inspira Teatre, mentre que Amour, de Marie de Jongh, i Gnoma, de Pea Green Boat exploraran les diverses maneres d’estimar.

Farrés subratlla que la Mostra creu “en la utilitat del teatre”, motiu pel qual han convidat creadors “que parlen de compartir idees, trencar murs i construir ponts”. En aquesta línia, a Igualada hi confluiran l’espectacle de circ Mur, de (Cia) 3, el teatre documental de Mos Maiorum (el costum dels avantpassats) i les migracions amb La casa perduda, de Teatre de l’Aurora, que porta a escena una obra d’una gran riquesa musical i visual.

Combatre el poder sense armes

Entre els interrogants que la fira vol suscitar hi ha qüestions sobre els límits de la ciència, que abordarà amb Laika, de Xirriquiteula Teatre, i El misteri de Fermat, de Teatre de l’Enjòlit. També es parlarà de combatre el poder sense fer ús de les armes amb B de Bareka i els seus Paràsits, un musical adreçat a adolescents que concep la joventut com un motor de canvi. Així mateix, la fira posarà damunt la taula la importància de viatjar per descobrir i entendre coses a través d’ Els viatges d’en Filalici, de la companyia El Dit al Nas. En total 53 companyies passaran enguany per Igualada, de les quals 40 són catalanes, vuit venen de la resta de l’Estat i quatre són internacionals. Entre aquestes últimes hi ha els italians Teatro delle Briciole, que reinventen el llibre animat en format teatral amb Pop up, i els francesos La Tournoyante, que estrenaran a Catalunya No/More.

Amb 104 representacions programades, Igualada acollirà 19 estrenes com Flou Papagayo, de Mumusic Circus, i Roig pèl-boig, de Mimaia Teatre. Més enllà d’atreure i crear nous públics, la fira també és un punt de trobada anual per a companyies i programadors. La Mostra funciona com un gran aparador escènic per nodrir les programacions familiars d’arreu de Catalunya i enguany espera rebre prop de 700 professionals del sector.

Cinc imperdibles de la Mostra d’Igualada

‘Xocolat’

La rutina s’enfronta amb la curiositat a la fàbrica de xocolata dels bascos Teatro Paraíso, que combaten la monotonia amb una obra per als més petits.

‘Mon ami le monstre’

A través d’un teatre de les ombres còmic, els belgues Clair de Lune Théâtre versionen la història de Frankenstein per parlar d’exclusió i rebuig.

‘Flou Papagayo’

Deliris i emocions prenen forma de la mà de Mumusic Circus, que escenifiquen incoherències curioses en una pista de circ.

‘Les Clinck’

Les Clinck contesten totes les preguntes fins que els n’arriba una que no té resposta. Una obra de Les Bianchis sobre l’origen de les idees.

‘Cospress’

Kimani explora l’obsessió pel culte al cos amb un espectacle de teatre físic i objectes, però sense paraules.