LITERATURA

La imprescindible col·lecció Bernat Metge canvia de casa

Ara Llibres relleva l’Institut Cambó per seguir fent créixer el catàleg i impulsar el fons editorial

El polític i advocat Francesc Cambó va repetir durant anys i en situacions ben diverses una consigna que va acabar fent-se realitat: “Si jo fos milionari, m’agradaria fundar alguna cosa important de cara als clàssics”. Després de ser un dels impulsors de la Lliga Regionalista de Catalunya, de passar per l’Ajuntament de Barcelona -on va ser regidor-, de fer de ministre de Foment i de convertir-se en un dels motors de l’Estatut d’Autonomia del 1919, Cambó va fer fortuna gràcies a “unes accions” i “uns béns llunyans”, com recordaria anys més tard el traductor Miquel Dolç. Gràcies a aquest cop de sort Cambó va poder tirar endavant la creació, l’any 1922, de la Fundació Bernat Metge, dedicada a la traducció del bo i millor de la tradició literària grega i llatina.

Noranta anys de feina de la Fundació Bernat MetgeDes d’aquell moment, la col·lecció de llibres ha crescut a un ritme lent però inexorable, incorporant textos d’ Homer, Plutarc, Sòfocles, Ciceró, Plaute, Virgili, Aristòfanes, Píndar, Catul, Plató, Heròdot i un llarg etcètera de noms indispensables per entendre la cultura occidental. Inspirada per la francesa Guillaume Budé -que enguany celebra el centenari-, la Bernat Metge ha publicat 417 clàssics en 95 anys de recorregut, i el gruix del seu llegat és equiparable a iniciatives impulsades en cultures amb un nombre de parlants molt més gran que la llengua catalana: es pot comparar amb la Budé, la britànica Loeb, la italiana Lorenzo Valla i l’espanyola Gredos.

Impuls per arribar al centenari

Vinculada a la família Cambó-Guardans des dels seus inicis, la col·lecció emprèn a partir d’ara un nou rumb: la família l’ha venut al grup Som (abans Cultura 03), que publica revistes com Sàpiens i és propietari de l’editorial Ara Llibres. “És una iniciativa i un repte apassionant, que ens omple d’una il·lusió immensa -explica Joan Carles Girbés, director editorial d’Ara Llibres-. Volem donar una nova vida a la Bernat Metge: posarem en valor tot el que s’ha fet fins ara, revitalitzant l’immens fons editorial, però continuarem afegint nous títols”. Girbés recorda que hi ha “obres imprescindibles encara incompletes” a la col·lecció, com les Tragèdies d’Eurípides i la Ilíada d’Homer. Aquests títols s’afegiran a altres encàrrecs que veuran la llum abans del centenari de la col·lecció, com ara la Metafísica d’Aristòtil, les Tragèdies de Sèneca, La guerra jueva de Flavi Josep i la continuació de les Lleis de Plató. “Publicarem quatre títols anualment -promet Girbés-. De moment el preu serà el mateix que ara, 36 euros per volum, però tenim la intenció d’arribar a algunes llibreries, cosa que ara no passava. I volem donar nova vida a la feina feta durant tot aquest temps”. El rigor habitual dels volums de la Bernat Metge està assegurat gràcies a la continuïtat de l ’editor de la col·lecció, Raül Garrigasait, que està vinculat al projecte des de fa pràcticament una dècada.

Oriol Soler, president de Som, considera que la “revolució digital ha deixat un missatge clar: la potència està en els continguts, no en les formes”. El grup té la intenció de fer créixer l’abast social de la Bernat Metge renovant i ampliant els subscriptors -actualment n’hi ha uns 500; en el seu millor moment n’hi havia hagut 2.000-, impulsant una pàgina web i dinamitzant les xarxes. L’última operació important al voltant de la Bernat Metge va ser quan l’ARA en va distribuir fins a tres mil col·leccions de 50 volums, l’any 2011.

“En aquests llibres hi ha l’essència de la civilització occidental -diu Soler-. Volem que la casa dels clàssics sigui gran i forta”. Per aquest motiu impulsaran actes com el d’ahir a la tarda al CaixaForum de Barcelona, en què l’escriptor i traductor Joan Francesc Mira va repassar la història de la col·lecció. Que la conferència tingués lloc al CaixaForum no és cap coincidència: “Estarem al costat d’aquesta iniciativa d’una manera constant -assegurava Valentí Farràs, director del centre cultural-. La Caixa farà una aportació econòmica -que no s’ha fet pública- per a l’edició dels nous títols, i de moment ha comprat cinc col·leccions senceres de la Bernat Metge: una d’elles estarà disponible a la biblioteca del palau Macaya i les altres quatre seran donades a universitats o càtedres de tot el món que destaquin per la seva difusió dels clàssics grecs i llatins. Les paraules de Farràs són una bona promesa de futur de la nova etapa de la Bernat Metge: “El món canvia, però les coses bones persisteixen”.

Grans traductors per a llibres enormes

El repte de traduir textos amb tants segles d’antiguitat és altíssim, però els resultats que han aconseguit bona part dels col·laboradors de la Bernat Metge són excel·lents. La traducció de l’ Odissea d’Homer de Carles Riba n’és una de les fites -també es va ocupar de Sòfocles i Èsquil-, però també són remarcables les aportacions de Joan Crexells, Manuel Balasch, Marçal Olivar, Jaume Berenguer, Miquel Dolç, Carles Cardó i el tàndem format per Adela Maria Trepat i Anna Maria de Saavedra. Entre els traductors actuals destaquen Montserrat Ros i Antoni Seva.

Més continguts de

SANT JORDI

Amb el suport de

Amb el suport de

Aquest és un contingut editorialment independent, escrit i editat per periodistes de l'ARA i finançat per un tercer

Seguir llegint →

Recomanador de Sant Jordi interactiu

El recomanador de llibres per Sant Jordi

Entra aquí i descobreix quin llibre t'interessa: respon a quatre preguntes bàsiques i et proposarem els títols que encaixen amb la teva elecció. Tens prop de 200 títols per jugar