Cinema
Cultura 07/10/2014

10 interioritats del Festival de Cinema Fantàstic de Sitges

'Coitus interruptus' provocats per talls de llum, festes organitzades pels crítics, directors que s'ofereixen a explicar la pel·lícula quan la projecció falla... Sitges, per fortuna, mai no serà com Canes

Xavi Serra
4 min
Els 10 interrogants de Canes 2014

Sitges1. El Festival de Sitges no seria el mateix sense els problemes tècnics que cada any afegeixen suspens a les projeccions. El dissabte va fallar el projector a la meitat de la sessió de 'Magical girl', flamant guanyadora de la Conxa d'Or, i una de les entrades més sol·licitades. El director, Carlos Vermut, es va oferir a explicar la pel·lícula ell mateix si el problema no se solucionava. Per fortuna el problema es va resoldre, però l'espectacle de veure Vermut explicant la història (amb un final alternatiu i tot!) hauria sigut digne de veure.

2. Per guanyar temps, alguns dels col·loquis amb el públic s'estan fent fora dels cinemes. La del documental sobre la productora Cannon 'Electric Boogaloo' es va fer en una sala habilitada al primer pis de del Casino Prado separada per una pantalla de vidre de la societat recreativa del centre. A un costat, els avis jugaven a les cartes; a l'altre, Luigi Cozzi i Mark Hartley recordaven les extravagàncies de la productora amb més mala fama dels anys 80. Sitges és així, i ens encanta.

3. “Canes està molt bé... però mai no serà Sitges”, és el missatge de l'espot de Sitges que el públic contempla aquests dies abans de cada sessió. Es veu una actriu que camina per una catifa vermella i, davant dels fotògrafs, sense perdre el somriure, gira el coll 360º. L'anunci té la seva conya, però es va gravar en castellà i a Sitges es passa amb un doblatge al català simultani a un volum eixordador. En les sessions del matí, l'impacte de la locució és més terrorífic que algunes pel·lícules.

4. Enmig de la preocupació per les notícies sobre el cas d'Ebola de Madrid i una programació que posa el focus en el gènere apocalíptic, s'estan produït alguns talls de llum que deixen el Melià a les fosques durant una bona estona. Dilluns va ser durant la projecció de 'Cold in July' i dimarts durant la de 'Maps to the stars', provocant un 'coitus interruptus' èpic durant l'escena de sexe entre Robert Pattinson i Julianne Moore.

5. A Sitges no cal esperar a la Zombie Walk per veure gent amb aspecte de morts vivents. Per treure entrades de moltes de les sessions del festival, la premsa ha de reservar-les un dia abans a través d'Internet. Però és tanta la demanda i tan poques les entrades disponibles que s'acaben de seguida. La millor manera d'aconseguir-les és aixecar-se abans de les 7 del matí i ser un dels primers a reservar-les. Combinat amb les maratons de mitjanit, el còctel d'insomni produeix una cara d'esgotament que no necessita maquillatge zombi.

6. La majoria dels jurats dels festivals grans han de veure entre quinze i vint pel·lícules. A Canes, 18 en 10 dies. A Sant Sebastià, 17 en 8 dies. A Sitges, en canvi, 36 en 8 dies. Com s'ho fan els jurats per veure-les totes i no morir en l'intent és un dels grans misteris del festival. Per acabar-ho d'adobar, ahir, sense donar cap explicació dels motius, dues pel·lícules que estaven fora de concurs, 'Maps to the stars' i 'Adieu au language', van passar –'Deus ex Machina'– a formar part de la competició. I que segueixi la festa.

7. Des del 2013, l'Associació catalana de crítics i escriptors cinematogràfics organitza a Sitges una festa el primer diumenge del festival. Aquest any, el crític Alejandro G. Calvo i servidor vam posar la música d'una vetllada que va convocar crítics, cineastes, treballadors del festival i public en general per alliberar les tensions del sempre frenètic primer cap de setmana del festival a ritme de Benny Moré, Marvin Gaye i Kanye West. El nom oficial de la sessió era 'Boogie Night of the Living Dead', però a Sitges ja se la coneix com la Critifesta.

8. Una cosa que sí tenen en comú el festival de Canes i Sitges és que tothom hi vol anar. El comediant Carlos Areces només va treballar hora i mitja en el doblatge d'un petit personatge de la comèdia animada 'Pos eso' que apareix tres minuts en pantalla. Però quan van oferir-li presentar-la a Sitges no s'ho va pensar dues vegades. L'estrena va ser dissabte i ja porta tres dies al festival, donant entrevistes i fent-se un tip de veure pel·lícules. Sitges enganxa i qui ve un cop sempre vol tornar-hi.

9. És un clàssic de Sitges que els convidats expliquin la seva relació passada amb el festival. Carlos Molinero, el nou guanyador del premi Minotauro, ha recordat aquest dimarts la por a ser apedregat que va passar quan va ser jurat durant l'edició en què el Drácula de Guy Maddin va guanyar el certamen.

10. En pocs festivals es dona una convivència entre els artistes i el públic tan propera com a Sites. Directors i actors es passegen per l'Hotel Melià (centre neuràlgic del festival) amb una naturalitat absoluta, fan les entrevistes a la cafeteria i surten de festa pel poble. I que això sigui possible és, en part, gràcies a un públic que en general viu la relació amb els ídols amb respecte i sense histerismes. La tònica només es trencava quan la visita d'algun actor secundari de 'Crepuscle' provocava una invasió d'adolescents. Aquesta edició, però, ni rastre del fenomen 'teen'.

stats