ÒPERA

Les intrigues d’‘Un ballo in maschera’ al Liceu

Piotr Beczala encapçala el repartiment del muntatge de Vincent Boussard

“És una història d’amor, política i molta humanitat”, diu Renato Palumbo sobre l’òpera de Verdi Un ballo in maschera, que dissabte inaugurarà oficialment la temporada 2017-18 del Liceu amb el tenor polonès Piotr Beczala en el rol de Riccardo i com a gran estrella d’un repartiment doble en què també hi ha el baríton malagueny Carlos Álvarez i la soprano nord-americana Keri Alkema. Palumbo, que dirigirà l’orquestra en les catorze funcions programades fins al 29 d’octubre, descriu l’òpera de Verdi com una obra “monumental, moderna, intel·ligent i molt lligada a la dramatúrgia”.

També és una òpera que s’ha escenificat de maneres molt diferents. Unes vegades s’ha fet d’acord amb esquemes tradicionals i mantenint l’acció a finals del segle XVIII, que és com la va proposar Verdi amb el llibret d’Antonio Soma que s’inspirava en l’òpera Gustau III d’Auber. Això sí, després que la censura l’obligués a canviar els personatges i convertir les intrigues reaccionàries per matar el rei suec en una conspiració contra el governador de Boston, perquè allò de representar la mort d’un rei no era convenient a mitjans del segle XIX. Altres cops Un ballo in maschera s’ha dut a contextos més radicals, com la versió escènica que en va fer Calixto Bieito, que la va traslladar al context de la Transició espanyola amb una posada en escena que va generar una polèmica molt encesa quan es va veure al Liceu l’any 2000.

El Ballo que arriba ara a Barcelona amb direcció escènica del francès Vincent Boussard es mou en una tercera via, la d’una modernitat més moderada que arrauxada. En aquesta coproducció del Théâtre du Capitole de Tolosa i l’Staatstheater de Nuremberg, Boussard situa la conspiració contra Riccardo, el governador de Boston, en un temps indeterminat gràcies a una posada en escena estilitzada i amb el vestuari de Christian Lacroix, tal com va passar amb l’òpera de Bellini I Capuleti e i Montecchi que es va representar l’any passat al Liceu. A Barcelona, Boussard ha incorporat algunes modificacions al muntatge original. “Vaig accedir a fer-la al Liceu amb la condició d’introduir-hi retocs, com ara portar l’escenografia cap al prosceni, perquè volia donar més intimitat al personatge de Riccardo”, explica Boussard, que amara l’escenografia de clarobscurs que l’acosten a l’atmosfera dels thrillers. Beczala, que va triomfar fa uns mesos al Liceu amb Werther, se sent còmode amb la posada en escena de Boussard. “La seva producció és bona i per al Liceu l’hem pogut reconstruir i millorar perquè ell és el director original”, diu. Per al tenor polonès no hi ha “grans diferències entre fer un Ballo tradicional o modern, sempre que el modern tingui un sentit i que no canviï la història”. També adverteix: “És difícil signar un contracte si saps que serà una producció estranya”, sobretot quan amb una consulta a Google “es pot saber què fan els directors d’escena”.

Més continguts de