Cultura 09/05/2021

Isona Passola: “Jo a l'Acadèmia no he fet mai independentisme”

La productora fa balanç de la seva etapa al capdavant de l'Acadèmia del Cinema Català

5 min
Isona Passola en una butaca de l'Ateneu Barcelonès
Disponible en:

BarcelonaEntrevistar Isona Passola és una mica com presenciar els seus discursos a la gala dels Gaudí: no necessita que li donin peu per anar lligant temes en un crescendo imparable d'emocions i reivindicació. Però no hi haurà més discursos de Passola als Gaudí, almenys com a presidenta de l'Acadèmia, ja que plega després de vuit anys i dos mandats gairebé sense oposició. Ara marxa il·lusionada a presidir l'Ateneu Barcelonès, però obre un període d'incertesa en una Acadèmia òrfena d'un hiperlideratge que havia fet que molts identifiquessin la institució amb la seva figura.

El seu pas per l'Acadèmia ha sigut com se l'havia imaginat?

— Quan vaig arribar pensava que tot estava més o menys encarrilat, que es tractava només de consolidar la marca del cinema català. Veníem de l'èxit de Pa negre, d'una bona llei per al cinema, la de Joan Manuel Tresserras. Però no m'imaginava les dificultats que em trobaria. Amb Ferran Mascarell vam treballar bé dissenyant la taxa audiovisual, però després tot es va girar i a Cultura va començar el ball de consellers i em vaig trobar abanderant una lluita que no m'esperava: la d'explicar la importància que té l'audiovisual per a un país.

De què està més orgullosa?

— El Cicle Gaudí ha sigut preciós, una de les experiències més boniques de la meva vida. El nostre cinema no es veia al territori i vam començar a fer projeccions en 8 poblacions. Ara som en 117. I es projecta tot l'any excepte juliol i agost. Hi ha llocs petits en què el 90% de la població va a veure la pel·lícula. I no només s'han projectat pel·lícules, hem creat una estructura de distribució i un teixit associatiu entre els responsables de cada lloc, una xarxa preciosa. Una altra fita és homologar l'Acadèmia a Europa: som l'única acadèmia sense estat al darrere que forma part de l'Acadèmia del Cinema Europeu.

Faci també autocrítica. Quins errors ha pogut cometre durant aquests vuit anys?

— Si tot i matar-nos per explicar la importància de l'audiovisual i la necessitat de recursos alguns encara no se n'han adonat, potser és que no ho hem fet prou bé. Però tinc la sensació que ho hem evidenciat tant que com a mínim està sobre la taula. Rebia moltes pressions abans de cada discurs dels Gaudí, i això vol dir que s'estava dient el que calia dir. Pensa que les altres acadèmies europees no fan aquesta lluita tan ferotge nostra. A fora fan les seves gales i prou. La seva lluita és sobretot contra la influència aclaparadora del cinema nord-americà. Nosaltres anem més enllà.

L'han decebut els polítics?

— En aquesta última etapa sí. Que hi hagi hagut cinc caps de Cultura en els últims anys és aberrant. Pensen molt poc en la cultura, és una vergonya.

L'activitat més important de l'Acadèmia segueixen sent els Gaudí. Durant el seu mandat hi ha hagut edicions aplaudides però també una de les més criticades, la de Rossy de Palma.

— Sempre ens hem anat superant, fins i tot quan ens vam arriscar a fer una gala tan brossiana i original com la de la Rossy. La gala és un gènere molt difícil que no es pot controlar, depens molt dels discursos, que es poden allargar més o menys. I després passen coses com que la Sardà no pugui venir, però també que el Josep Maria Pou faci un discurs preciós que ens va emocionar a tots. Al final hem après una mica a fer les gales, i la prova és que tothom hi vol venir. Hi va haver un any en què teníem overbooking de polítics perquè tot el Govern volia anar-hi.

Sempre ha insistit molt en el glamur.

— Sí, cal assumir els codis de les gales. Recordo que vaig renyar molt l'equip de Pa negre perquè el Sergi López i els altres anaven a Madrid de gala i en canvi als Gaudí volien venir amb texans. Sembla poc important, però és la prova del cotó fluix del poc que ens preníem seriosament el nostre cinema.

Joel Joan va mantenir un perfil baix com a president, però vostè ha sigut més protagonista, actuant als vídeos humorístics i els espots. ¿S'ho ha passat bé sent presidenta?

— Sí, m'ho he passat bé. Ángel Llàcer va obrir la veda dient que jo tenia una vis còmica, i m'he adonat que comunico bé, potser perquè de jove havia fet d'actriu. Ara bé, jo no he demanat mai de sortir, al contrari. Alguna vegada ho he passat malament i tot. Però si estàs a la dansa, has de ballar. I m'he rigut molt de mi mateixa, això m'encanta. En qualsevol cas, només ho feia per l'Acadèmia, perquè em sentia part d'una família. M'han demanat anar al Polònia i no he volgut. Tampoc he sortit mai a les meves pel·lícules.

El 14 de juny hi ha eleccions per renovar la presidència. Ja s'estan perfilant dues candidatures, alguna amb presència destacada d'antics membres de la seva junta. Donarà suport a alguna candidatura?

— Que hi hagi diverses candidatures i que la gent tingui ganes de treballar pel projecte és senyal que l'Acadèmia interessa. Evidentment, tinc preferències. Però no crec que el nou projecte hagi de ser necessàriament continuista del meu. Tant de bo hi hagués un projecte més potent. També em vull esperar a veure quines campanyes fan. Ja veurem per qui em decanto. En qualsevol cas, poso al servei de qui guanyi tots els meus contactes, experiència i ajuda.

Les dues candidates ja han parlat de la necessitat de lideratges horitzontals. El seu ha sigut un lideratge personalista?

— Cadascú té la seva manera de liderar. I és cert que jo soc molt forta i tinc idees molt potents que s'acaben imposant. Però també ens hem abraçat i hem plorat molt amb l'equip. Sempre he treballat amb consens. Soc d'una família de set germans i 37 cosins, estic molt acostumada a pactar però també a fer valer la meva. És l'única manera d'arribar a algun lloc. Admeto que tinc un caràcter fort i he exercit un lideratge fort. Però detesto l'autoritarisme. I si algú m'hagués dit que s'havien de fer les coses d'una altra manera, ho hauria fet d'una altra manera.

Els dos presidents que ha tingut l'Acadèmia tenen perfils identificats amb el catalanisme independentista. El nou president també ho hauria de ser o per a la institució seria millor un altre perfil?

— Això ha sigut casualitat. El món del cinema és divers i que surti el que la gent pensi que sigui millor per a l'Acadèmia. En qualsevol cas, crec que el meu independentisme és molt diferent del de Joel Joan. La meva idea de l'independentisme és molt transversal i diversa. I jo a l'Acadèmia no he fet mai independentisme. He parlat de cultura i de cultura catalana. Evidentment, he defensat la llibertat d'expressió i que no pot haver-hi líders polítics a la presó. Crec que és una posició majoritària al país. I he defensat el dret a decidir, perquè el defensa el 80% de la població. Però no he posat mai la meva adscripció ideològica per davant del meu càrrec a l'Acadèmia.

stats