Arqueologia
Cultura 26/08/2021

Abans fenicis a Alcanar que grecs a Empúries i Roses

Arqueòlegs de la UB troben evidències de presència fenícia al jaciment preibèric de Sant Jaume a Alcanar

Ara
3 min
Excavacions arqueològiques al jaciment de Sant Jaume-Mas d'en Serrà

BarcelonaEls fenicis, i no els grecs, podrien haver sigut el primer poble colonitzador mediterrani que es va establir en territori avui català fa uns 2.800 anys. Els arqueòlegs del Grup de Recerca en Arqueologia Protohistòrica (GRAP) de la Universitat de Barcelona (UB) han apuntat aquesta hipòtesi a partir dels indicis recollits després de 23 campanyes d'excavacions al jaciment preibèric de Sant Jaume-Mas d'en Serrà d'Alcanar (Montsià). Uns 150 anys abans que els foceus grecs fundessin les colònies de Roses i Empúries, un grup de fenicis habitava de manera estable a la residència que tenia en aquest turó pròxim a la costa un cabdill de la primera Edat del Ferro. De fet, els arqueòlegs no descarten que aquest jaciment fos, en realitat, una factoria fenícia, tal com recull l'ACN.

El consens historiogràfic apunta cap als grecs com el primer poble colonitzador que es va establir de manera estable a Catalunya durant l'antiguitat. Però les troballes al jaciment de Sant Jaume –datat entre els 800 i 550 anys abans de la nostra era– podrien acabar reformulant aquesta teoria: "Hauríem de remetre a 150 anys enrere la presència de colons mediterranis i posar primer, en lloc dels grecs, els fenicis", ha subratllat el codirector de les excavacions i professor de la UB David Garcia, que ja n'havia parlat fa unes setmanes a l'ARA . Després de l'aturada forçosa de les excavacions l'any passat per la pandèmia, la vint-i-tresena campanya desplegada durant aquest mes d'agost ha permès reforçar les evidències sobre la presència fenícia estable a Alcanar.

El GRAP creu que la presència dels fenicis a la zona no es limitava als intercanvis comercials freqüents amb els cabdills i pobladors de la primera Edat del Ferro –prèvia a la coneguda com la cultura ibèrica–, sinó que, en aquest cas concret de les Terres del Sénia, anava encara molt més enllà. Tot plegat representa, en paraules de Garcia, "un canvi important no només en la interpretació global del jaciment de Sant Jaume, sinó de la relació entre indígenes i comerciants en aquesta zona".

Indicis, segons Garcia, que s'han recollit de manera acumulativa després de gairebé un quart de segle de treballs a la zona però que durant els últims anys s'han revelat de manera més clara. Des de la morfologia de les torres de defensa de la residència, "de tipus oriental o fenici", al fet que es tracta d'un poblat protohistòric construït amb fonaments, un aspecte inèdit en altres assentaments.

També s'ha localitzat a l'interior un espai dedicat al culte i rituals orientals, i més abundància de ceràmica fenícia, al voltant d'un 30%, respecte a altres enclavaments. A tot això, apunta Garcia, s'hi sumen elements relatius a la navegació o l'ús de la metal·lúrgia d'arrels també orientals. De moment, el GRAP de la UB calcula que des del 1997 s'ha pogut excavar només un terç del jaciment i que els treballs pendents, especialment en les dependències privades de la residència, podrien aportar noves evidències. Garcia calcula que, al ritme actual, farien falta encara entre 20 i 30 campanyes anuals per completar la tasca.

L'efecte Pompeia

Això, en bona mesura, es deu al fet que Sant Jaume va ser destruït per una guerra entre el cabdillatge de Vinaròs i Benicarló i el cabdillatge d'Alcanar. En aquest conflicte bèl·lic, el documentat al nord-est peninsular, va vèncer el de Vinaròs i Benicarló, i el poblat d'Alcanar va ser cremat. Això va generar un "efecte Pompeia", és a dir, va permetre la seva bona preservació i l'existència potencial de molta informació. Per contra, els treballs en l'àrea de 700 metres quadrats del jaciment han de ser més curosos i lents. Els arqueòlegs han arribat a desenterrar murs de fins a set metres d'altura, un gran forn per cuinar o, fins i tot, la primera claveguera documentada a la protohistòria.

La idea, segons remarca Garcia, és aconseguir més recursos per poder avançar els treballs, així com la museïtzació de l'espai. "Almenys la part excavada", precisa. Els treballs actualment compten amb aportacions econòmiques del departament de Cultura, del ministeri de Cultura i de l'Ajuntament d'Alcanar. El projecte requeriria un volum molt més gran de recursos.

D'altra banda, el responsable de les excavacions lamenta que, malgrat la importància de l'espai i de la col·lecció d'objectes trobada, una part molt important estigui dispersa en diversos centres. Destaca sobretot el cas de la vaixella fenícia de 35 peces localitzada, una de les més importants de la protohistòria a la península Ibèrica, que es pot veure en quatre museus.

stats