BarcelonaEl de Lisandro Alonso és un cinema exigu en explicacions i ric en suggerències. Els films de l’argentí es mouen en l’àmbit dels silencis i l’al·legoria, travessant una natura misteriosa en companyia de personatges a penes reals. Viggo Mortensen, el protagonista del nou film d’Alonso, és el primer actor professional amb qui treballa. “Té a veure amb el fet que ell i el poeta Fabián Casas, amb qui vaig escriure Jauja, siguin molt amics -apunta Alonso-. També és clau que parli espanyol. En el meu primer treball amb un actor volia una comunicació fluida. Però més que treballar amb un actor, volia treballar amb el Viggo”. L’adaptació no va ser immediata. “Els meus actors acostumen a ser gent del camp que no em qüestionen on poso la càmera o per què no faig un contraplà”, bromeja Alonso.
A Jauja Viggo Mortensen és un militar danès a l’Argentina de finals del XIX. No li va costar parlar en espanyol amb accent danès: “Era com parlava el meu pare -admet l’actor-. Els meus germans es faran un tip de riure quan vegin el film”. Quan la filla del militar fuig ell s’embarca en una persecució desesperada per recuperar-la. “Perd tots els atributs de la civilització, la lògica i la raó”, comenta Mortensen. El seu personatge s’endinsa en un viatge al cor de les tenebres on potser no té sentit intentar lligar tots els caps. “La gent pregunta, discuteix i arriba a les seves conclusions -diu Alonso-. I trobo que això és el que fa interessant el film”.
