El soul i el jazz perden la veu inoblidable de Natalie Cole

BarcelonaLa trajectòria de Natalie Cole (1950-2015), filla del llegendari Nat King Cole, va viure un dels grans moments d’èxit i reconeixement popular el 1991, quan va publicar el disc Unforgettable: with love, un conjunt de versions d’estàndards que havia interpretat el seu pare culminat per un duet pòstum amb ell, que dóna títol a l’àlbum. Unforgettable: with love va estar al número 1 de les llistes durant cinc setmanes i se’n van vendre més de 14 milions de còpies. La cantant, que va morir als 65 anys la nit de Cap d’Any en un hospital de Los Angeles d’una insuficiència cardíaca, va ser guardonada amb sis Grammy. “La Natalie va lluitar amb força i coratge i va morir com vivia, amb dignitat, força i honor”, diu el comunicat amb què els seus familiars van anunciar la seva mort.

Natalie Cole patia problemes de salut des de fa anys i aquesta tardor va partir una recaiguda que la va obligar a cancel·lar els concerts que tenia previst oferir al novembre i al desembre. El 2008 li van diagnosticar hepatitis C i l’any següent va rebre un trasplantament de ronyó. Aleshores feia més de 30 anys que havia guanyat la batalla contra les drogues. Els estupefaents van ser la cara fosca de l’èxit que va succeir els seus primers discos, Inseparable (1975), que inclou el hit This will be (An everlasting love), i Sophisticated Lady (1976). Tots dos van rebre un Grammy. Les seves addicions coincideixen amb els dos treballs que va llançar el 1977, Unpredictable i Thankful, que també van tenir una bona rebuda. Fins i tot la crítica la va arribar a comparar amb Aretha Franklin. Després de passar diversos mesos en una clínica de desintoxicació, Natalie Cole va tornar al món de la música el 1983 amb el disc Dangerous i quatre anys després va signar un exitosa versió del Pink Cadillac de Bruce Springsteen. Al llarg de la seva carrera, la cantant Cole va publicar més de 20 treballs. Els últims són un recull de nadales que va aparèixer el 2008 i Natalie Cole en español (2013), que inclou boleros, tangos i bachatas com Solamente una vez, Bésame mucho, Quizás, quizás, quizás i Amapola. Amb aquest últim disc va tornar a estar a prop dels Grammy, ja queva ser nominat en la categoria d’Àlbum de l’Any als Grammy Llatins.

La relació de Natalie Cole amb la música va ser molt precoç: va cantar per primera vegada al costat del seu pare quan tenia sis anys i als 11 l’acompanyava en les seves aparicions televisives. La música li corria per les venes no només per la banda paterna. La seva mare, Maria Cole, va ser vocalista de l’orquestra de Duke Ellington a mitjans dels anys 40. Amb tot, abans de dedicar-se a la música de manera professional, Natalie Cole es va especialitzar en psicologia infantil. Un amic que cantava en un grup local la va sentir cantar de manera informar en una festa i li va acabar cedint el lloc.