Cultura 22/09/2021

Johnny Depp: "Gràcies per no empassar-vos una imatge falsa de mi"

L'actor és ovacionat al Festival de Sant Sebastià abans de rebre el premi Donostia

3 min
Johnny Depp a Sant Sebastià

Sant SebastiàAls 58 anys, Johnny Depp té clar el consell que li donaria al Johnny Depp més jove que començava la seva carrera a Hollywood a mitjans dels 80: “Fes mitja volta”. L'actor, que aquest dimecres ha visitat el Festival de Sant Sebastià per rebre el premi Donostia, no ha concedit entrevistes i ha cancel·lat la sessió de fotos prevista, però ha estat rebut per la premsa acreditada com un heroi i acomiadat amb una gran ovació. Tant és que l'associació de dones cineastes consideri que “no és un bon moment” per premiar-lo o que Hollywood l'acomiadi de les seves franquícies, el Festival de Sant Sebastià encara se l'estima. I ell també sembla estimar-se'l: “Gràcies per no empassar-vos una imatge de mi que no és real. Si jo pensés que la meva presència aquí ofèn algú me n'aniria, de debò. No vull ofendre ningú, només fer cinema".

Per si de cas, els responsables del festival han demanat als periodistes que cenyissin les preguntes a la carrera de l'actor, però així i tot ha parlat del boicot al qual l'ha sotmès Hollywood arran de les acusacions d'abús i violència de la seva exdona, Amber Head. I sense referir-se explícitament al seu cas, ha criticat la “cultura de la cancel·lació” que segons Depp crea “un ambient viciat”. “Això va més enllà de mi, ho ha patit molta gent, fins i tot nens i dones –ha dit–. El temps va passant i sembla normal que aquestes coses passin, però no ho és. Ningú se'n salva. Però si tens la veritat, no necessites res més”. Sense abandonar el gest greu, ha afegit: “Si veus alguna injustícia contra tu, o contra algú a qui estimis o en qui creguis, alça la veu, perquè et necessiten”.

Un dels personatges que Hollywood ja no vol que interpreti Depp és el Capità Jack Sparrow de la saga Pirates del Carib, però a l'actor tant li fa. “El millor del Jack és que el puc posar en una caixa i emportar-me'l de viatge –ha explicat–. I quan apareix l'oportunitat, puc treure'l de la caixa i posar-me'l, no necessito que una companyia me'n doni permís. Puc anar a un hospital i distreure els nens una estona; les seves rialles i somriures són tot el que necessito. És cert que vaig deixar de fer pel·lícules de forma abrupta, però són temps abruptes. El que importa és que el Jack no m'abandonarà mai”. I com per demostrar-ho, l'ha tret uns segons de la capsa i ha rematat el discurs imitant el parlar de vell llop de mar del Jack Sparrow i colpejant la taula. Per un moment ha mirat a dreta i esquerra de la taula, però ningú havia pensat a servir-li un glop de rom.

Amb un punt d'humor i el seu parlar pausat i laberíntic de costum, Depp ha deixat clar que el recel que sent la indústria del cinema cap a ell és mutu. “Hollywood ja no és el que era –ha sentenciat amb l'estudiada indiferència d'un amant despitat–. El d'avui dia subestima de manera grotesca la intel·ligència del públic. Quantes fórmules més necessiten els estudis? Quanta condescendència seguirà tenint amb l'espectador, explicant-li l'argument de la pel·lícula cada vint minuts?” Per a Depp, un dels efectes de la pandèmia és que la gent ha descobert el plaer de veure el cinema a casa. “Per a un paio que guanya 6 euros l'hora és un gran esforç portar la família al cinema a veure una pel·lícula. És un moment delicat per als estudis i m'alegro d'haver-ho pogut veure”, ha afegit amb un somriure malvat.

Un reportatge minuciós

Lluny de l'expectació provocada per la visita de Depp, a la secció oficial s'ha presentat Enquête sur un scandale d'etat (Investigació d'un escàndol d'estat), títol més fidel al contingut minuciós, buidat d'èpica i suspens del film de Thierry de Peretti que el seu títol internacional, Undercover. No hi ha res de thriller trepidant en aquesta història basada en les revelacions periodístiques del diari Libération sobre les pràctiques il·legals de la policia francesa antidroga, sinó un relat fred i distant de la relació entre un periodista i la seva font, l'infiltrat a sou de la policia que pràcticament acusa l'estat francès de complicitat en el tràfic de droga. Tot i que la història dona peu a romantitzar la feina periodística o a fer més atractius personatges com el talp o el policia que se salta les regles, la pel·lícula manté sempre una distància objectiva i asèptica, a estones frustrant però en el fons valenta, i deixa a l'espectador la tasca de valorar la credibilitat de l'informant o l'estratègia policial.

stats