PATRIMONI CULTURAL: CASTELLS

Visita al castell de Miravet: la joia dels templers catalans

Miravet ha estat poblat des de la prehistòria per la seva excel·lent situació, però si l’acompanya la llegenda és per la història d’aquest orde

“Aquesta és una de les capelles castrals més grans que hi ha a Catalunya.És el meu espai predilecte de tot el castell”, em diu l’historiador medievalista Ramon Sarobe. Som a la capella romànica del castell de Miravet. Està molt despullada. “A l’època medieval és probable que tingués calzes, encensers, patenes, canelobres, ciris, llibres litúrgics... i pintures a l’absis, probablement amb una imatge de la Mare de Déu”, imagina Ramon Sarobe, que coneix tots els racons d’aquesta fortalesa, que Ramon Berenguer IV va conquerir als sarraïns i tot seguit va donar als templers.

“En aquesta capella, un cop a l’any, s’hi reunia el capítol provincial, una assemblea de màxim una trentena de templers”, diu Ramon Sarobe, que assessora la museïtzació d’aquest impressionant castell i ha sigut comissari de l’exposició Templers (Museu d’Història de Catalunya, 2017). A Sarobe l’apassiona la història dels frares guerrers (no us perdeu la seva obra Rere les passes dels templers, un llibre de divulgació sobre els templers pensat per al gran públic).

Els templers tenien, entre altres castells, els de Miravet, Gardeny i Montsó. Miravet era una de les seus de la província templera de Catalunya i Aragó (que, de fet, englobava un territori més ampli, també València, les llles i Navarra).

Des de la capella ens enfilem per unes escales de cargol, molt ben fetes, molt estretes, una mica claustrofòbiques. “Segur que més d’un, tot pujant-hi, ha dit que Gaudí va inspirar-se en aquestes escales per dissenyar les de la Sagrada Família”, comento al Ramon. “Doncs diuen que Gaudí es va inspirar en les del campanar de Reus, que va fer un avantpassat meu, l’arquitecte navarrès Domingo Sarobe”, em diu.

Les escales ens duen a una magnífica terrassa que ens ofereix una molt bona vista del riu Ebre, que baixa mandrós dibuixant un meandre ( mandrós i meandre sempre m’han semblat mots cosins germans). Des d’aquí dalt confirmo que Miravet és un excel·lent sentinella. No m’estranya que hagi estat ocupat des dels ibers. “Des de Miravet es podia bloquejar l’Ebre, que durant segles ha sigut el mitjà més ràpid de transport d’aquestes terres. En temps dels templers el riu vertebrava el territori; no era un obstacle sinó una via de comunicació, i una font de riquesa. Les barques baixaven aigua avall amb el blat que procedia de les Terres de Lleida i anava a Tortosa”, remarca Ramon Sarobe quan descendim de nou a la capella romànica i continuem cap al pati d’armes.

“Què ho fa que els templers generin tant misteri?”, li pregunto. “Que fossin frares i guerrers els fa especials, però sobretot són llegendaris per la manera violenta com van ser suprimits, i pel fet que se’ls acusés d’heretgia i se’ls proscrivís”, em respon el Ramon.

“Van ser importants en el marc de les croades, part fonamental dels exèrcits, i van perdre Terra Santa; precisament la defensa de Terra Santa era la missió per a la qual havien estat creats. Tot això ha contribuït a fer que la seva història s’hagi tenyit de llegenda. També hi ha contribuït el fet que la maçoneria del segle XVIII es reivindiqués hereva dels templers, la qual cosa no és certa, perquè eren ferms guardians de la fe catòlica. La seva missió era obtenir recursos del territori i reclutar gent per enviar-la a Terra Santa i defensar-la dels musulmans -subratlla-. Els de Miravet no tots eren guerrers, ni tots van viatjar a Terra Santa. Els d’extracció social més modesta es quedaven aquí, i es dedicaven a altres coses, com a fer sabates. El calçat, de cuir, era un dels elements més importants de la vestimenta dels soldats”.

Ara som al refetor. Un dels murs d’aquest espai és clarament d’abans dels templers. Aquest és un dels pocs llocs on es poden veure vestigis de la fortalesa andalusina sobre la qual es va aixecar el castell templer. “Fes-me cinc cèntims del mític setge de Miravet”, proposo al Ramon. “Durant tot el període templer, aquest castell només va ser assetjat una vegada, el desembre del 1307, per les tropes de Jaume II. Els templers van resistir un any, fins al desembre del 1308. I es van rendir perquè no tenien queviures”, m’explica. “Els últims resistents no es van lliurar, es van tancar a les seves estances perquè els haguessin de treure per la força”, afegeix quan anem cap a l’edifici de les cavallerisses, que malgrat el seu nom també podria haver acollit un graner o un magatzem.

La posició estratègica del castell de Miravet ha fet que s’hi succeïssin assentaments des de la prehistòria i li ha proporcionat un paper important en nombrosos conflictes. Miravet va patir durament en la Guerra dels Segadors. Durant la Guerra de Successió va caure en mans dels partidaris de Felip V. També va participar en les Guerres Carlines. Durant la Guerra Civil Espanyola, la nit del 25 de juliol del 1938 els republicans en van fer fora la guarnició franquista. “El castell no va tenir un paper important en la Guerra Civil. Si l’hagués tingut, ja no hi seria”, diu el Ramon. I ja al XXI, va ser escenari l’any 2004 d’un conclave de polítics, encapçalats per Pasqual Maragall, aleshores president de la Generalitat, per acordar les bases del nou Estatut. D’això fa tant de temps...

L’empremta de Toda al castell d’Escornalbou

Al Baix Camp - comarca situada al costat de la Ribera d’Ebre, on està situat el castell de Miravet - hi ha el castell d’Escornalbou. Visitar-lo és fer un viatge a l’univers d’Eduard Toda - egiptòleg, viatger infatigable, un dels bibliòfils més importants de la història de Catalunya, divulgador de la cultura xinesa... -, que el va comprar a principis del segle XX i el va restaurar amb total llibertat. Anteriorment, durant l’Edat Mitjana, havia sigut castell i canònica agustiniana i, a l’Edat Moderna, convent franciscà, caserna militar (segle XIX) i casa de pastors - hi guardaven els ramats -. Són unes quantes les marques d’Eduard Toda que el visitant troba en aquest singular castell monestir, com ara una sèrie de màscares (que tenen la funció de fer fora els mals esperits) i una biblioteca d’uns 5.000 llibres.

Més continguts de