La joia modernista que va estar a la venda a Wallapop

BarcelonaContemplar la Casa Tosquella, un dels tresors del Modernisme barceloní, al carrer Vallirana 91, és fer un viatge en el temps. Com també plantar-se davant qualsevol edifici patrimonial i entretenir-se en els detalls. Però el cas de la Casa Tosquella té el valor afegit que és un petit tresor del barri de Sarrià-Sant Gervasi, amb el seu característic aire neoarabitzant, i que resisteix al llarg dels anys en un entorn urbà marcat pel trànsit de la ronda General Mitre i els blocs d’habitatges.  

Després que l’associació Hispania Nostra inclogués la casa a la seva llista vermella al setembre pel seu “estat de conservació pèssim” i que els veïns en reclamin la rehabilitació des de fa anys, sembla que la sort de la Casa Tosquella pot canviar ben aviat. Com que està catalogada com a bé cultural d’interès nacional, arran de ser declarada monument històric el 1974, la Generalitat va començar els requeriments perquè els propietaris resolguin “les deficiències en l’estat de conservació”, segons fonts del departament de Cultura. També ho han fet des de l’Ajuntament de Barcelona, perquè els propietaris “procedeixin a mantenir-la”, com diuen fonts municipals. I, segons ha pogut saber l’ARA, el consistori també hi mantindria converses per comprar la casa, un gir respecte a les intencions que van manifestar l’any passat. Pel que fa al preu, és orientatiu que va estar a la venda per 1,4 milions al popular portal de compravenda Wallapop el 2019.

Tot un seguit d'intents fallits per comprar-la

Si aquesta vegada la compra arriba a bon port serà el final d’una llarga successió d’intents de comprar-la per part de les administracions, mentre que la qualificació urbanística com a equipament en podria haver allunyat els inversors privats. La Generalitat va intentar-ho entre els anys 2003 i 2004. Més endavant, l’Ajuntament de Barcelona va fer el mateix el 2012, quan l’alcalde era Xavier Trias, però no va arribar a un acord econòmic amb els propietaris. El mateix govern municipal de CiU va tenir l’oportunitat de comprar el 80% de la casa per menys de 100.000 euros mitjançant el dret de tempteig, perquè la propietat de la qual estava dividida entre quatre persones, però van descartar l’operació perquè no volien comprar una propietat de la qual no haurien tingut el 100%. I, segons un article de David Cobo publicat a Tot Barcelona el desembre passat, hi havia un comprador privat que estava fent els tràmits per comprar-la i un altre d'interessat. Però l’esclat de la pandèmia va alterar els temps de l’operació.

La Casa Tosquella és obra d'Eduard Maria Balcells i Buïgas, un dels noms més destacats de l’última generació d’arquitectes modernistes, i és fruit de la reforma d’una casa d’estiueig del mestre d’obres Joan Caballé del 1889 que li va encarregar el 1906 l’indià Antoni Tosquella. Com diu el director del Museu d’Art de Cerdanyola (MAC), Txema Romero, a la tesi doctoral que va dedicar a l’arquitecte, “és el projecte més emblemàtic de la primera època de Balcells”. Les obres van transcórrer en paral·lel a les d’obres modernistes tan icòniques com el Palau de la Música Catalana, la Casa Batlló, la Pedrera i el Parc Güell, i Balcells provenia d’una nissaga emblemàtica: era nebot de l’autor del monument a Cristòfol Colom, Gaietà Buïgas i Monravà, i cosí de l’autor de la Font Màgica de Montjuïc, l’enginyer Carles Buïgas. I també era cosí segon de l’arquitecte Manuel Raspall, l’autor d’El Molino, i l’avi de l’artista Eugènia Balcells. 

Un habitatge ple de detalls sumptuosos

Com recorda l’historiador i divulgador Daniel Pedrero Rosó en un fil de Twitter, les obres van consistir en la renovació de les façanes amb els arcs de ferradura i la construcció de les dues torres amb cobertes de ceràmica esmaltada. I també la reforma de l’interior. Com és tan característic de l’arquitectura modernista, fins a l’últim detall està dissenyat. I malgrat el mal estat de conservació actual, encara es pot intuir la riquesa decorativa d'una obra excepcional per la forja, la serralleria, els esgrafiats i els estucs, on hi ha formes vegetals i animals com granotes, capgrossos, gats i gossos. 

Com recull el portal d’informació urbanística de l'Ajuntament de Barcelona, la riquesa de l’interior “es tradueix en les portes, de fusta de melis, amb relleus zoomòrfics en la mateixa fusta, en les vidrieres emplomades que comuniquen el menjador amb la sala-distribuïdor, i la vidriera d’accés a la casa”. També en les pintures i els paviments: “Totes les pintures dels sostres de la casa estan fetes amb estuc planxat en calent o pintats a l’oli i a la cola. Els paviments de la planta noble són de mosaic de gres amb dissenys geomètrics, mentre que a la planta inferior i al porxo són de rajola vermella”, es pot llegir a la fitxa de l’edifici. En el cas dels vitralls, tenen un valor especial: “La trajectòria professional de Balcells està molt lligada a la del seu germà, l’enginyer Lluís Balcells”, diu Oriol Pascual, el cap de programes del Museu Etnològic i de Cultures del Món i l’autor del llibre Barcelona orientalista (Editorial Albertí). “Amb ell va muntar un taller de vitralls emplomats al carrer de la Canuda de Barcelona –explica– i, segons sembla, els vitralls de la Casa Tosquella van ser l’única activitat d’aquesta empresa familiar que ha perdurat fins ara. Junts van inventar eines de treball, com el regle de càlcul circular o el llapis de propulsió pròpia, invents reconeguts pels professionals del sector”. “La casa té un excés de detall, típic d’un jove arquitecte carregat d’idees originals però mancat d’experiència”, opina Pascual, però sí que reconeix que té un caràcter “rupturista” en un moment en què el Noucentisme començava a fer-se fort.

La Casa Tosquella té dos pisos i, com recorda també Pedrero Rosón, la família Tosquella va llogar el principal, al qual es pot entrar des del carrer, i va viure al semisoterrani que té accés des del jardí. La història per la qual la Casa Tosquella ha arribat fins avui està al nivell del seu caràcter únic: per començar, com recorden també Romero i Pedrero Rosón, es va salvar el 1972 després que una forta polèmica als mitjans aconseguís que no s’enderroqués durant la construcció de la ronda General Mitre, però sí que va perdre una part important del jardí. 

Un futur marcat per un daltabaix familiar

Al mateix temps que la casa se salvava es va produir un daltabaix familiar que en marcaria el futur: “Una immobiliària va oferir diners a la família Tosquella a canvi d’enderrocar la casa per vendre'ls el terreny per aixecar habitatges. La família hi estava disposada, però Maria Dolors Castells s’hi va negar rotundament”. Maria Dolors Castells era la neta d’Antoni Tosquella: va néixer a la casa i hi va viure amb el seu marit després de casar-se. “La seva mare els va signar un contracte de lloguer segons el qual els arrendava la planta principal”, diu Pedrero Rosón.

Per la negativa a vendre la casa, Maria Dolors Castells va ser desheretada però hi va poder romandre gràcies al contracte que li havia fet la seva mare. Hi va ser fins que va morir el 2018, encara que la casa s’anava deteriorant greument, davant la impossibilitat d’invertir-hi la gran quantitat de diners necessaris per mantenir-la. I és així com encara es pot veure actualment, a l'espera de recuperar l'esplendor.