El filòleg Jordi Mir dóna el Fons Pompeu Fabra a l'Institut d'Estudis Catalans

BarcelonaAmb la publicació del novè i darrer volum de les 'Obres completes' de Pompeu Fabra es culmina un projecte iniciat fa més d'una dècada sota la direcció dels filòlegs Jordi Mir i Joan Solà (mort l'any 2010) que posa a l'abast del públic, editada i ordenada, l'obra de Pompeu Fabra. Fins ara estava dispersa i era difícil de consultar.

Aquest dijous al vespre se n'ha fet la presentació en un acte a l'Institut d'Estudis Catalans, presidit pel conseller de Cultura de la Generalitat, Ferran Mascarell, juntament amb el president de l'IEC, Salvador Giner; el president de la Secció Filològica, Isidor Marí; el curador del novè volum de les 'Obres completes', Josep Murgades, i el director de l'obra, Jordi Mir. En l'acte, Mir també ha fet la donació del Fons Pompeu Fabra a l'IEC, s'ha inaugurat l'Espai Fabra a l'Institut i s'ha presentat un nou espai web sobre l'obra de Fabra.

Un projecte que ha durat 11 anys

Les 'Obres completes' de Pompeu Fabra són el resultat d'un projecte de recerca de la Generalitat de Catalunya, l'Institut d'Estudis Catalans i el Govern de les Illes Balears, fruit d'un conveni de col·laboració signat l'any 2002. Els nou volums que les formen recullen des de la bibliografia essencial de Fabra fins a escrits ignorats i fins i tot inèdits. En són un exemple els apunts presos per alguns dels seus alumnes en conferències i cursos, que revelen continguts que no apareixen en les obres del lingüista, o bé idees gramaticals en estat embrionari que posteriorment van ser exposades en obres seves.

El primer volum inclou les tres primeres gramàtiques, de 1891, 1898 i 1912. El segon, les cinc gramàtiques publicades entre 1918 i 1946 i diversos cursos orals. El tercer, la gramàtica francesa de 1919 i l'anglesa de 1924, juntament amb una sèrie d'articles tècnics publicats entre 1887 i 1926. El quart volum conté l'obra ortogràfica de Pompeu Fabra ('Tractat d'ortografia', de 1904, les 'Normes ortogràfiques', de 1913, i el 'Diccionari ortogràfic', de 1917-1937) i els manuals lingüístics publicats per l'Editorial Barcino. El cinquè, el 'Diccionari general de la llengua catalana', de 1932. El sisè, les gramàtiques de 1918-1933, la gramàtica catalana de 1946 i la gramàtica pòstuma de 1956, a més de les traduccions teatrals. El setè conté les 'Converses filològiques'. El vuitè, l''Epistolari de Fabra' i el 'Curs de llengua catalana per correspondència'. I el novè i últim inclou textos i materials del lingüista trobats en diferents publicacions, una cronologia general de la seva vida i obra i una bibliografia sobre l'obra i la figura de Fabra.