El 24 de febrer moria a València l'escriptor Josep Iborra i Martínez, víctima d'un vessament cerebral. Iborra, nascut a Benissa el 1929, va ser una figura cabdal per a la recuperació de la literatura catalana al País Valencià, com a narrador, crític literari, professor i incitador cultural, en un període especialment difícil i, a la llarga, fructífer de la història literària valenciana, el de la postguerra franquista i la Transició. Amic i contertulià de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura, Francesc de P. Burguera (l'únic protagonista que ens queda d'aquells temps), la seua activitat, sempre en un segon pla, va ser un estímul impagable per a les noves generacions d'escriptors que han anat succeint-se al sud del Sénia, tot i l'hostilitat del context.
La modèstia del personatge, que en realitat era voluntat de servei -sense escarafalls ni extravagàncies- a la llengua, la literatura i el país, potser ha contribuït al fet que el seu traspàs haja passat relativament desapercebut a Catalunya. Al País Valencià, en canvi, la importància de la seua tasca era molt més evident. En els articles que se li han dedicat aquests dies s'ha subratllat, amb raó, la inusual vastitud de la seua cultura i la seua tenaç capacitat de treball. Jo voldria recordar també, el seu compromís literari, la discreció i la bonhomia.
Iborra va començar a publicar l'any 1948 -una ressenya d'un llibre de Fuster- i ja no va parar. Com a narrador, va escriure un grapat de relats, recollits l'any 1955, en el volum Paràboles i prou , però la major part del seu treball s'inscriu en l'àmbit de la crítica, sempre molt matisada, sagaç i orientadora. En destaquen treballs com La novel·la al País Valencià , La nova poesia catalana al País Valencià o Fuster portàtil (el primer estudi de conjunt coherent que es dedicà a l'assagista de Sueca). Més tard va recollir alguns d'aquests treballs en llibres com Confluències i La trinxera literària . En els últims anys, va seleccionar diversos fragments d'un extens diari inèdit en dos llibres, Inflexions i Breviari d'un bizantí , que són una delícia d'agudesa d'observació i de prosa perfilada i suggestiva. Va ser un escriptor de talla, un intel·lectual savi i, sobretot, un mestre. Per això, ja el trobem a faltar.
