Josep i Jordi Castells i Planas, constructors de somnis
Crític TeatralDoblegar la matèria. L’escenografia és un dels elements fonamentals de l’espectacle teatral, ja sigui per la seva grandiositat o per la seva essencialitat. És l’embolcall de la paraula, del moviment, de tot el que succeeix sobre l’escenari. Els escenògrafs imaginen però no poden fer res si no hi ha qui sigui capaç de convertir la matèria en volum, una idea o un dibuix en una cosa que es pot tocar. La construcció d’escenografies és una artesania que tot sovint supleix o complementa els conceptes de l’escenògraf artista. Aquest és el cas del germans Castells i Planas de Cardedeu, que formen part imprescindible de la història del teatre català del últims 50 anys. Segur que recordem el cartell d’Antaviana o del Mikado. Doncs era d’ells. Segur que recordem el teatre de varietats de Cómeme el coco negro, amb els seus colors vius i el medalló al bell mig. Doncs era d’ells. Segur que recordem aquell nino de l’òpera El gran macabre. Doncs era d’ells.
Com se’ls aprecia! Aquests constructors de somnis, de deliris segons com, són els protagonistes del segon llibre d’una col·lecció encetada per l’editorial Arola de Tarragona i que va començar amb el volum dedicat a la companyia La Perla 29. Tots dos escrits per Damià Barbany. Poques vegades, mai, diria, hem vist tant de públic en la presentació d’un llibre. De teatre, a més. Les grades de la Biblioteca plenes de col·laboradors i admiradors. Rostres impregnats d’agraïment i d’amistat. Quin bon rotllo!
Pintar parets. Pintar telons. Fills d’un pintor de parets amb empresa pròpia i bona clientela, els germans Castells i Planas van ficar el nas al teatre de mica en mica amb el despertar del teatre independent, i han fet cap a tots els àmbits de la creació escenogràfica, des de la tradicional, al cinema, la televisió o la publicitat. Han sigut col·laboradors de les grans companyies catalanes: Comediants, Dagoll Dagom, La Cubana, La Fura dels Baus... A la santa pau del seu taller/granja de Cardedeu han sabut copsar l’imaginari d’aquestes companyies donant forma a fusta, ferro, alumini, làtex, escumes, resines, i passant el pinzell per columnes, telons i el que fes falta. No han sigut només constructors, sinó creadors que han aportat moltes idees al disseny. Han fet possibles grans utopies. I, sent així, el que tothom destaca per sobre de tot és la seva grandíssima qualitat humana. Es pot demanar res més?
