La justícia no reconeix el dret a l'oblit del secretari judicial que va condemnar a mort el poeta Miguel Hernández

BarcelonaLa justícia no ha reconegut el dret que s'oblidés la participació de l'alferes Antonio Luis Baena Tocón en el judici que va condemnar a mort el poeta valencià Miguel Hernández. L'Audiència Nacional ha rebutjat la petició d'un dels descendents de Baena Tocón perquè desaparegués el nom de l'alferes d'una vintena d'enllaços que parlen de la mort del poeta. L'oriolà va ser condemnat a mort el març del 1940 per un consell de guerra que va presidir el jutge Manuel Martínez Gargallo i en el qual Baena Tocón va actuar com a secretari. Diferents amics del poeta van intercedir perquè se li commutés la pena de mort per trenta anys de presó, però les penoses condicions a les presons franquistes van fer que Hernández emmalaltís. Al Reformatori d'Adults d'Alacant va patir bronquitis, tifus i, finalment, la tuberculosi que el va dur a la mort la matinada del 28 de març del 1942.

L'Agència Espanyola de Protecció de Dades ja havia rebutjat les pretensions de l'hereu de l'alferes. Ell defensava que la informació difosa a internet tenia incorreccions sobre la figura del seu pare i el seu paper en el procés. A més, argumentava que vuit dècades més tard dels fets, el nom del seu pare no havia de continuar associat a la mort del poeta. Tanmateix, l'Audiència Nacional considera que els fets no es poden esborrar: "Les informacions tenen un interès públic inqüestionable perquè el seu pare va actuar com a secretari judicial del jutjat especial de premsa que va instruir el procés del poeta", argumenten els jutges. I és un judici que té rellevància pública. Tampoc és rellevant que hagin passat vuit dècades, perquè l'interès pels fets no ha decaigut, i els jutges defensen el dret dels internautes a informar-se sobre un fet històric. Els enllaços que l'hereu de l'alferes volia eliminar, a més, estan emparats per la llibertat d'informació i expressió. La decisió pot ser recorreguda.