Memòria Històrica
Cultura 24/08/2021

La justícia obliga a tornar als carrers de Madrid un militar franquista en el lloc d'una mestra republicana

El nom de Millán Astray, cap de propaganda de Franco, substitueix el de la innovadora pedagoga Justa Freire

3 min
Franco i Millán Astray entonant càntics legionaris.

El general Millán Astray torna a tenir un carrer a Madrid des d'avui. Els operaris han col·locat la seva placa i han tret la de Justa Freire, una innovadora pedagoga de la Segona República que va desaparèixer a Madrid el 15 de juliol del 1965. El consistori madrileny ha col·locat la placa del fundador de la Legió Espanyola en compliment de la sentència del maig del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) que va donar la raó a la Plataforma Patriòtica Millán Astray i va considerar que l'anterior alcaldessa, Manuela Carmena, havia aplicat erròniament la llei de memòria històrica.

La mestra republicana Justa Freire desapareix del nomenclàtor.

La llei de memòria històrica del 2007 estableix que les administracions públiques han de retirar escuts, insígnies, plaques i altres objectes commemoratius d'exaltació, personal o col·lectiva, de la sublevació militar del 1936, de la Guerra Civil i de la repressió de la dictadura. El 2017 el govern de Manuela Carmena va emetre un informe per retirar diferents símbols franquistes i es va considerar que s'havia de retirar la placa de Millán Astray, perquè va formar part del cop militar contra el govern democràtic de la Segona República i, a més a més, Franco el va nomenar cap de premsa i propaganda del bàndol franquista. Tanmateix, el TSJM argumenta que no es pot considerar "de manera inequívoca" que Millán Astray "participés en la sublevació militar, ni participés en cap acció bèl·lica durant la Guerra Civil ni en la repressió de la dictadura".

Per tant, el TSJM considera que l'ideòleg de l'aparell propagandístic franquista no va contribuir a deshumanitzar els republicans ni va facilitar-ne l'aniquilació. En general, la historiografia defensa que en crims contra la humanitat la responsabilitat dels serveis de propaganda és molt gran. "Millán Astray va crear una estructura de propaganda molt efectiva –explica el professor d'història de la UOC Jaume Claret–. Va deshumanitzar l'enemic, que és la feina que precedeix les matances". El fundador de la Legió no va ser un dels grans generals del cop d'estat, però la seva intervenció va ser decisiva perquè Franco fos nomenat cap de la revolta i va participar en algunes operacions sobre el terreny. "Va treballar també per incorporar militars al bàndol franquista i capital econòmic", diu Claret. Millán Astray va crear la Legió com a força de xoc en les guerres colonials espanyoles al nord d'Àfrica. Les lluites al Rif van ser terribles i brutals, i és allà on es van formar molts dels militars que després protagonitzarien el cop d'estat del 1936. Millán Astray ja tenia 57 anys quan Franco es va sublevar contra la República i va ser destinat a l'oficina de propaganda que es va obrir a Salamanca. "Franco tampoc hauria permès que Millán Astray sobresortís i li fes ombra", aclareix Claret.

Millán Astray i Miguel de Unamuno van tenir un enfrontament, al paranimf de la Universitat de Salamanca, que sempre ha generat força polèmica pel que van dir l'un i l'altre. No està clar quines paraules van fer servir perquè els discursos es van improvisar i hi ha hagut sempre debat. El 12 d'octubre del 1936, segons recullen alguns historiadors, l'intel·lectual i escriptor va dir: "Vencereu però no convencereu" i, poc després, va ser cessat del càrrec de rector i reclòs a casa. Les paraules de Millán Astray, segons recull la pel·lícula de Manuel Menchón Palabras para un fin del mundo, van ser: "Los catalanistas morirán. Morirá la intelectualidad. Viva la muerte. Viva Franco".

Amb aquesta sentència, el TSJM, en plena democràcia, manté carrers dedicats a militars que Franco va considerar herois. "El més incomprensible no és la sentència del jutge, sinó el fet que 40 anys després de la mort de Franco encara hi hagi un carrer amb el nom de Milán Astray; en els primers anys de democràcia es van canviar els noms de molts carrers i no es va tornar enrere", opina Claret.

stats