PATRIMONI LINGÜÍSTIC
Cultura 28/09/2021

“L’estat espanyol és una màquina de matar llengües”

Lingüistes i escriptors apunten els reptes perquè el català sobrevisqui les pròximes dècades

3 min
Una manifestació pels drets lingüístics a Palma.

BarcelonaAl segle XXII es parlarà català? La pregunta la va llançar ahir la presidenta de l’Ateneu Barcelonès, Isona Passola, davant una sala d’actes plena a vessar -fins on les restriccions pandèmiques ho permeten- d’assistents preocupats pel futur de la llengua. El pronòstic que lingüistes i escriptors van plantejar al llarg del vespre no va ser especialment esperançador, però és que el punt de partida tampoc els va donar gaire treva. “Les agressions lingüístiques conformen la discriminació més callada i permissiva a casa nostra. I van en augment”, va afirmar la presidenta del PEN Català, Àngels Gregori, després de posar d’exemple la regressió que pateix el català a les universitats.

Aprofitant que enguany es compleixen els 25 anys de la declaració universal dels drets lingüístics, el PEN Català i l’Ateneu van reunir experts i entitats per traçar una radiografia dels reptes més urgents de la llengua. La lingüista Carme Junyent va mostrar-se “optimista”, però va donar per perduda qualsevol ajuda procedent del govern espanyol. “Mai he cregut que tingués la intenció de preservar la diversitat. L’estat espanyol és una màquina de matar llengües”, va subratllar Junyent, que va alertar “que actualment fins al 95% de les llengües del món poden desaparèixer al segle XXI”.

L’escriptor Sebastià Alzamora va aferrar-se al got mig ple. “M’agradaria que s’assolís una confiança en la nostra llengua perquè arribem a deixar de preguntar-nos quan desapareixerem i comencem a preguntar-nos de quina manera volem viure i com volem projectar aquest patrimoni que tenim”, va desitjar l’escriptor. Tocant de peus a terra amb el present, però, els ponents van desplegar una llista de problemes de la llengua difícils de resoldre només amb l’activisme ciutadà. “El català és objecte d’una bel·ligerància quotidiana i d’una bel·ligerància orquestrada i institucionalitzada que intenta arraconar-la -va constatar Alzamora-. Lluny d’haver fet un camí de millora, el català ha fet una involució notòria”. La conversa va portar cap a la confluència entre llengua i literatura, perquè totes dues comparteixen mals i no es poden explicar l’una sense l’altra. “A la pràctica, el català no és una llengua de l’estat espanyol igual que la literatura catalana tampoc ho és. La literatura catalana té l’estat espanyol en contra”, va afirmar Alzamora.

La mirada des de fora d’Espanya

En canvi, la projecció de la literatura catalana més enllà de les fronteres espanyoles permet imaginar un futur una mica més resplendent. “Els problemes que la literatura catalana ha d’afrontar són els problemes de les literatures mitjanes de llengües no hegemòniques. Els països del nord d’Europa es troben amb situacions similars a la nostra, i per això són els nostres aliats”, va dir la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Izaskun Arretxe, que també va posar d’exemple els casos d’èxit de traduccions de Jaume Cabré o Irene Solà: “Quan els nostres autors esdevenen fenòmens a fora, això té un efecte immediat aquí. El prestigi que assoleixen a fora ens ajuda a prestigiar la nostra literatura i la nostra pròpia percepció de la llengua”.

A la Unió Europea les coses tampoc són fàcils. “Continuem amb un règim jerarquitzat. Les competències per decidir quina llengua es parla continuen sent monopoli dels estats”, explicava la sociolingüista Maite Puigdevall. La lluita per la supervivència del català travessa totes les esferes i, tal com es va constatar ahir, encara té moltes batalles per lliurar.

stats