Lara Díez dinamita el pes dels llegats familiars amb 'Herència abandonada'

BarcelonaHerència abandonada va néixer com una peça curta que Lara Díez va portar a una lectura dramatitzada al bar de la Sala Beckett quan encara era a Gràcia. Cinc anys després, la dramaturga i directora lleidatana tanca el cercle: a partir d'aquest dijous, porta l'obra –ara convertida en un espectacle de petit format– a la Sala de Dalt de la Beckett, al Poblenou. Entremig, Herència abandonada ha crescut, ha passat pel format de microteatre al Teatre Akadèmia, s'ha estrenat com una peça llarga al Tantarantana i ha rebut el premi Crítica Serra d'Or. "És una bomba de rellotgeria", diu el director de la Sala Beckett, Toni Casares, sobre el muntatge.

Protagonitzada pels actors Ramon Bonvehí i Francesca Vadell, Herència abandonada apunta als llegats que adquirim dels nostres predecessors. "Tots tenim una herència, i no parlo només en termes econòmics –explica Díez–. Tots tenim una família, amb la seva idiosincràsia, i hi ocupem un lloc determinat. Què en fem, d'aquest gran llegat?" L'interrogant es planteja a escena a través d'una dona (Vadell) i els seus tres germans als quals se'ls acaba de morir el pare. Després d'una discussió fraternal, la protagonista es queda sola amb l'advocat (Bonvehí) que gestiona les últimes voluntats del seu progenitor.

"Aquest llegat familiar ens pot donar ales o ens pot atrapar. Els entorns molt repressius són fàbriques de perversions i de situacions molt doloroses", assenyala Díez, que a l'espectacle planteja si és possible "abandonar aquesta herència que tortura i que fa mal". La dramaturga ho aborda des de dos personatges contraposats. "La filla ha fet un gir brusc a la seva vida, s'ha enfrontat a la gestió de la seva herència. L'advocat és un home conservador i continuista que manté el negoci familiar", subratlla Díez.

L'espectacle porta els personatges al límit per atacar temes com la mort, la pressió de l'entorn i la memòria, ja que la mare de la protagonista està malalta d'Alzheimer. "El pes d'algunes herències fa que la nostra societat estigui malalta –afirma la dramaturga–. Alguns fills es passen la vida intentant complir les expectatives dels seus pares, i de sobte ells moren o ho obliden i tot salta pels aires".