BARCELONAEl panorama de les editorials de còmic a Catalunya és diferent cada any. La debilitat del sector n'és una de les causes. Hi ha editorials que malviuen -alguna que tanca- i n'hi ha d'altres que adquireixen els drets d'autors reconeguts. Publicar còmic en català és tota una aventura. Però n'hi ha que s'hi dediquen, i se'n surten.
Joventut i Salvat publiquen des de fa una pila d'anys els àlbums de Tintín d'Hergé i Astèrix d'Uderzo i Goscinny, respectivament. Els dibuixos animats i les pel·lícules basades en aquests personatges i el marxandatge han fet que aquests dos grans referents del còmic europeu continuïn generant demanda. Tant Joventut com Salvat continuen reeditant aquests còmics clàssics en català -tot i que les obres especials de Tintín en gran format publicades aquest any només han sortit en castellà: El secreto del unicornio i El tesoro de Rackham el Rojo .
De l'imperi Planeta en dependrà d'ara endavant la publicació de títols importants, ja que l'empresa ha adquirit recentment els drets que tenia Glénat -que, amb Juan Navarro al capdavant, és una de les grans valedores del còmic normalitzat en català- per editar en les dues llengües còmics tan populars com la sèrie manga Naruto. De moment, Planeta ha afirmat que mantindrà el mateix format, preu, traductor i disseny d'aquest còmic i d'altres que editava Glénat, i que els continuarà publicant en català.
Respondre a l'oferta
També hi ha editorials petites que s'arrisquen a editar en català. És el cas, per exemple, d'Edicions de Ponent, amb seu a Alacant, que publica els còmics de Lluís Juste de Nin, i la basca Astiberri, que també edita en euskera i gallec. "No per un interès comercial: les vendes, efectivament, han estat molt discretes", confirma l'editor Laureano Domínguez. De tots els volums editats en català, el que més ha venut Astiberri és el celebrat còmic per a adults Arrugues de Paco Roca.
Un dels segells més actius pel que fa al còmic en català és Norma Editorial, que edita, entre d'altres, la sèrie del futbolista Eric Castel, la del petit indi sioux Yakari i les obres d'Hugo Pratt. També Editorial Base, que està reeditant els còmics dels Barrufets publicats anys enrere a Cavall Fort . Aquesta mateixa editorial ha editat àlbums inèdits en català (que no havien sortit mai a Cavall Fort ) de Les aventures de Jan i Trencapins i té la intenció de reeditar-los tots. A més, també ha reeditat Les aventures de Bibi i Tobi , de Miquel Àngel Sayrach, un còmic de la revista L'infantil/Tretzevents .
"Molta gent demana còmic en català, però les editorials en publiquen poquíssims", explica Paco Guillén, de la botiga Antifaz Comic, situada al barri barceloní de Gràcia, creada el 1982, dos anys després de la degana Continuarà... En català es demana sobretot àlbum franco-belga i novel·la gràfica: Arrugues , Persèpolis , Maus. Relat d'un supervivent ... "El còmic en català diria que suposa només un 1% de l'oferta de còmic. És testimonial, anecdòtic, i això que hi ha algunes editorials que fan un esforç per editar-ne", afirma.
A Catalunya tampoc no hi ha tradició de còmic de superherois. Als anys 60-70 molts dels còmics d'aquest gènere que es podien adquirir als quioscos eren de l'editorial mexicana Novaro. El drets d'edició van passar posteriorment a grans editorials establertes a Catalunya, que no van apostar, però, per publicar-los en català. Les dues grans editorials de còmics de superherois, El Catálogo del Cómic (ECC) i Panini, no editen en català -amb alguna excepció com ara la publicació Herois de la masia- . Sí que han estat traduïts al català Watchmen i Batman a Barcelona (Planeta DeAgostini). D'altra banda, Norma Editorial acaba d'editar Avui m'ha passat una cosa molt bèstia de Daniel Estorach, una de les tres novel·les de la sèrie Cròniques d'un heroi urbà , de les quals ja està preparant l'adaptació al còmic.
Barcelona és l'escenari d'alguns dels còmics, però Catalunya apareix ben poc. Qui situa les accions dels seus llibres al país és Oriol Garcia Quera, autor d'una sèrie ambientada en alguns dels principals fets històrics del país. El tiratge d'aquests còmics històrics confirma que aquest és un sector molt dèbil: la tirada inicial és d'uns 2.500 exemplars i les reedicions són de 1.000 llibres, explica.
Les xifres de la T.I.A.
El 2012 Ediciones B ha tornat a publicar el clàssic Mortadel·lo i Filemó de Francisco Ibáñez en català, cosa que no passava des de finals dels 80. Londres 2012 va aparèixer per primer cop alhora en les dues llengües. Des de l'abril se n'han venut uns 7.000 exemplars en català. I d' Espies , que va aparèixer fa un parell de mesos, uns 2.000. Són xifres que contrasten amb les vendes anuals de Mortadel·los en castellà: 250.000 exemplars cada llibre. Un bon grapat de lectors catalans no han canviat d'hàbits. Un propòsit per al 2013?
