Cinc lectures per combatre els falsos tòpics sobre el jihadisme

BarcelonaArran dels atemptats de París, els mitjans de comunicació van plens de notícies que parlen sobre els autors dels atacs, però, és correcte anomenar-los jihadistes? I Estat Islàmic a l'organització que els representa?

Dolors Bramon, doctora en filologia semítica i professora emèrita de la Universitat de Barcelona, és una de les grans coneixedores del món islàmic a Catalunya. En la seva última publicació, 'Un conflicte també de nomenclatura: la terminologia no és innocent', parla del mal ús d'expressions com 'jihad' o 'Estat Islàmic', que, segons el seu parer i basant-se en la lectura de l'Alcorà, no s'haurien d'emprar amb el significat que els mateixos terroristes fan servir.

La doctora Bramon ha reiterat en diverses ocasions que 'terrorisme' i 'islam' són dues paraules que no poden anar unides, de la mateixa manera que no es pot parlar de terrorisme islàmic. Fa poc més d'un any, en una entrevista amb Antoni Bassas per al nostre diari, Bramon va dir, en referència a les accions dels combatents d'Estat Islàmic, que no poden tenir "el qualificatiu d'islàmic", ja que "l'islam no predica el que ells fan".

També considera que un altre error és anomenar-los jihadistes, perquè 'jihad' és una paraula àrab que en realitat significa esforç per ser cada dia més bon musulmà, però també hi ha una lectura que vol dir esforç per defensar les fronteres de l'islam, de manera que té un sentit bèl·lic legítim. El mot ha estat traduït i inclòs al diccionari normatiu català amb els dos significats: 1) esforç individual o col·lectiu que fan els musulmans per tal de millorar la seva conducta, i 2) guerra encaminada a l'expansió i a la defensa de l'islam.

Per poder fer un ús correcte de la terminologia referent a l'islamisme cal conèixer-ne abans la cultura i la seva legitimació religiosa, ja que n'és l'origen. Per això, hem fet un recull d'obres que expliquen com combatre els falsos tòpics i desmitificar els rumors erronis sobre l'islam. D'altra banda, per contextualitzar el conflicte a Síria i entendre'n els orígens, també hem inclòs obres que expliquen què és l'Estat Islàmic i per què es defineix com a tal, com ha sorgit i a qui afavoreix la seva existència o com aconsegueixen que resulti tan atractiu per als joves europeus.

1. Bramon, Dolors: 'Obertura a l'islam' (2002). Cruïlla

En aquest llibre, Dolors Bramon vol obrir una porta de coneixement a l'islam perquè el lector comprengui no només la religió, sinó tota la cultura islàmica. Dóna una visió dels aspectes que configuren l'islam presentant una perspectiva històrica des de l'origen fins a l'actualitat i posant èmfasi en les diverses branques que s'han anat formant al llarg del temps.

2. Kepel, Gilles: 'La yihad: expansión y declive del islamismo' (2001). Península

Gilles Kepel és politòleg, orientalista i acadèmic francès especialista en l'islam i el món àrab. En aquest assaig estudia el desenvolupament de l'islam polític i analitza el moviment des de les seves tres dimensions: històrica, cultural i social. Conclou que el radicalisme actual és senyal inequívoca del seu declivi.

3. Cockburn, Patrick: 'Isis. El retorno de la yihad' (2014). Ariel

Patrick Cockburn és un periodista irlandès corresponsal del diari anglès 'The Independent' a l'Orient Mitjà. Ha publicat diversos llibres sobre la història recent del territori i, en aquest últim, mitjançant l'anàlisi de les causes i les conseqüències d'aquesta situació que fa perillar l'estabilitat mundial, explica què ha portat al ressorgiment del jihadisme i l'amenaça que significa per als països occidentals.

4. Izquiero, Ferran (ed.): 'El islam político en el Mediterráneo. Radiografía de una evolución' (2013). CIDOB

Ferran Izquierdo és professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona i analista de la conflictivitat a l'Orient Mitjà. En aquest llibre fa un recorregut pels diferents grups islamistes majoritaris a la regió sud del Mediterrani i analitza l'evolució i el canvi radical en la política àrab arran de les revoltes del 2010 que van provocar la caiguda dels règims d'alguns d'aquests països.

5. Wright, Lawrence: 'La torre elevada. Al Qaeda y los orígenes del 11-S' (2009). Debate

Lawrence Wright és periodista de la revista 'The New Yorker'. Aquesta obra, guardonada amb el premi Pulitzer, analitza els orígens d'Al-Qaida i l'atemptat de les Torres Bessones. No només es tracta d'una crònica detallada dels esdeveniments que van portar a la tragèdia, sinó que també explica l'auge del fonamentalisme islàmic, la creació del grup terrorista i els errors dels serveis d'intel·ligència nord-americans que van culminar en l'atac de l'11-S.