'Leyendo Lorca': Irene Escolar, una actriu amb llum pròpia
Ofereix un recital loquià en solitari al Temporada Alta
Leyendo Lorca
Teatre de Salt. 16 d'octubre
Irene Escolar (Madrid, 1988) és una actriu jove però amb una impressionant carrera artística tant al teatre com al cinema i la televisió. La guanyadora del Goya a millor actriu revelació l’any 2016 per Un otoño sin Berlín va començar al teatre amb Mariana Pineda (1998) i va tornar a Lorca amb la mirada d’Alex Rigola sobre El público (2015) que vam veure al Teatre Nacional de Catalunya. El 2017 es va atrevir amb un muntatge unipersonal sobre el gran poeta granadí que dissabte va delectar el públic del teatre de Salt.
Sobre l’escenari, Escolar té llum pròpia. O, podríem dir, duende, ja que estem amb Lorca. En qualsevol cas, té allò que no s’ensenya i que no s’aprèn. Allò que a la funció de dissabte donava una naturalitat meravellosa i una claredat lluminosa a la núvia de Bodas de sangre, a la Rosita d'El lenguaje de las flores, a Yerma o a la Julieta d'El público.
Escolar puja a l’escenari des de la platea amb paraules d’una conferència de Lorca per, tot seguit, començar a caminar pels personatges del poeta. Saltant d’una a l'altra, l’actriu dibuixa unes dones properes, i el seu drama esdevé una pena sense esquinçament, amb llàgrimes dolces i sentides que fan volar la paraula. I és en els fragments teatrals on Escolar dona el millor de si mateixa i transmet tota l’emoció. Brilla més com l'actriu que és que com la rapsoda que vol ser.
Tot i que el títol ho deixa clar. Vull dir que Leyendo Lorca és una “lectura dramatitzada”. L'actriu ha treballat més els moments teatrals, en els quals no necessita recórrer a la partitura damunt del faristol, com quan enfronta alguns poemes. I és que el simple gest d'abaixar la mirada a la recerca de la memòria escrita erosiona la seva sinceritat i el clímax d’una proposta de gairebé excessiva austeritat que concentra tota l'atenció en la seva expressió, en els seus ulls, en la seva cara. L’atreviment d’Escolar arriba al punt d'autodirigir-se, i la veritat és que a aquest exercici li hauria anat bé una mirada aliena.
