Cultura 06/10/2021

El Liceu estrena el ballet de Gerhard i Gassol frustrat per la guerra

'La nit de Sant Joan' recupera la música i l'estètica originals però amb una nova coreografia

2 min
Un assaig del ballet 'La nit de Sant Joan' que es pot veure al Liceu

BarcelonaEren els anys 30 quan el compositor Robert Gerhard, el coreògraf Léonide Massine i el poeta (i polític) Bonaventura Gassol van rastrejar els Pirineus a la recerca de músiques i relats que els servissin de matèria primera per escriure una obra. Un dels llocs on van parar va ser Isil, on Gassol situaria l'argument de l'obra que tenien entre mans, el ballet La nit de Sant Joan. L'obra s'inspirava en els elements folklòrics d'aquesta tradició, el foc i el solstici, en una època en què "l'èxit de Falla havia generat interès en Espanya com un terreny exòtic on es podien plantejar projectes d'arrel", explica Miguel Ángel Marín, director del programa musical de la Fundació Juan March. Aquell projecte, que s'havia d'estrenar el 1938, va quedar frustrat per la guerra i va quedar oblidat en un calaix. La Fundació March i el Liceu han rescatat dels arxius del músic i compositor a Cambridge la partitura original per a piano d'aquell ballet, juntament amb el llibret de Gassol i els esbossos del figurinisme i els decorats que n'havia fet Joan Junyer, i els ha donat nova vida amb una coreografia contemporània d'Antonio Ruz. L'obra, estrenada a Madrid, es podrà veure al Foyer del Liceu del 8 al 10 d'octubre en un acte de "justícia històrica".

"És una obra absolutament extraordinària que es pot presentar com una constel·lació de grans creadors", diu Marín, recordant tots els noms propis que signaven el projecte. La recuperació té una aroma historicista, i té al darrere una investigació feta a través de la correspondència dels artistes i de documents originals –se sap, per exemple, que Gerhard havia volgut ressuscitar la proposta a Anglaterra, on es va exiliar, sota el nom suposadament més cosmopolita de Soirées de Barcelone, i devia ser llavors que va adaptar la versió orquestral només per a piano que ara s'estrenarà–. Però a la vegada juga amb el talent i el prestigi d'Antonio Ruz a l'hora de combinar passat i present en dansa, perquè de la coreografia de Massine no en queda ni rastre. "És una música que no és abstracta, t'explica una història, amb uns personatges. He agafat Eros o Cupido com a fil conductor", diu el coreògraf, a qui La nit de Sant Joan li recorda "El somni d'una nit d'estiu en versió pirinenca" perquè té "els ingredients de màgia, irrealitat, amor i personatges mitològics".

"És una obra plena de cançons populars dels Pirineus catalans, que era una tradició molt potent a principis del XX. Països com França i Alemanya beuen de la cultura tradicional", diu Marín. Els espectadors hi reconeixeran una desena de melodies tradicionals, en la partitura que interpreten el pianista Miguel Baselga i set ballarins. L'obra, que dura una hora i està adaptada al format de cambra, està pensada per a tots els públics, també el familiar. És una nova fita per "situar el compositor Robert Gerhard al lloc que li toca", diuen des del Liceu. Una exposició comissariada per Oriol Pérez Treviño acompanya aquest espectacle, que es va poder veure en una altra versió del Ballet Contemporani de Catalunya al festival Dansàneu. La setmana que ve, el concert inaugural de la temporada de Música de Cambra a L'Auditori es dedicarà a la música vocal d'arrel de Gerhard, amb les veus de Maria Hinojosa i Anna Alàs i Jové.

stats